EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dissabte, 15 d’abril del 2017

Tuits destacats (1)

Inauguro secció!! (Bé, de fet, és la primera vegada que tinc una secció, hehehe) però és que moltes vegades trobo pel tuiter perles boníssimes que m'agradaria compartir amb vosaltres. Comencem amb aquesta del tuitaire MANEL RIU:

13 comentaris:

  1. Ostres, ara es diu Manel Riu, però aquest home és un mite de la prehistòria blogaire... i un mestre de com enganyar el personal... però bé, ara, tristament, no li falta raó, encara que no m'agrada massa la manera d'expressar-ho, el català és, sens dubte, la llengua que més emprenya a la caverna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què dius? Hahahaha es veu que deixar-me enganyar és la meva especialitat en el món blogaire :-DD

      Elimina
  2. Jo no el coneixia de res... a veure XeXu, si ens ho expliques millor. De moment l'he seguit al twitter a veure què diu...

    ResponElimina
  3. Doncs jo no veig que digui res dolent de moment,
    com no tinc twitter ja tornaré a veure si ho expliqueu.😉

    Nanit i bona Pasqua! 🌙⭐

    ResponElimina
    Respostes
    1. BONA PASQUA, LLUNETA!! :-DD

      (Ara estem tots a l'expectativa... aquest XEXU!!)

      Elimina
  4. Jo si que tinc twitter però, pel cas que li faig, és com si no en tingués així que benvinguda aquesta nova secció. Estarà bé per saber que s'hi diu per aquells verals o, si més no, que és el que t'hi agrada més a tu. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, MAC!!... Suposo que, coneixent-me, no se't faran estranyes les meves seleccions :-DD

      Elimina
  5. no tinc Twitter.....bona piulada sí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I molt certa... Ho tinc súper comprovat, no saps com els empipa trobar-se una conversa de catalans en català :-DD

      Elimina
  6. Parlo d'abans d'arribar jo al món dels blogs, i de memòria. Us ho explico com ho vaig percebre jo, encara que em sembla que va ser una gran sorpresa per molts. I segurament a la majoria no els va molestar, però a mi no m'agrada que m'enganyin, ni que sigui un engany que no fa mal a ningú, però si ja em vaig emprenyar amb en Tibau quan vaig descobrir que Una Sortida Digna era ell promocionant un dels seus reculls, imagineu amb això.

    La Mireia Galindo era una noia... molt atrevida. Semblava una noia alliberada i picant, i és clar, va tenir força seguiment i anomenada. N'hi havia d'altres en aquella època, com la Candela, per exemple. El cas és que la tal Mireia Galindo es va descobrir que era un frau, no era una noia, sinó una parella, un home i una dona, que es feien passar per aquesta noia tan alliberada. Ell era el tal Manel Riu, i ella la Mir Roy. En el seu cas, crear la Mireia va ser també la porta per presentar un llibre que parlava d'aquest personatge, que de ben segur no farà gaire gràcia a l'Assumpta: http://www.cossetania.com/em-dic-mireia-797

    No sé si realment pretenien enganyar a la gent, o si la gent que seguia la Mireia ja sabia de què anava la pel·lícula, el pastís es va descobrir quan jo començava a fer-me lloc per aquí, i no ho sé del cert. El cas és que aquestes coses a mi no m'agraden, i no puc confiar gaire amb qui sé que ja me l'ha colat una vegada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, sí, sí, recordo allò del blog d'en Tibau, que la gent li enviava fotos de portes i tal i va resultar que tot era publicitari... Doncs, imagina si, a més, la publicitat va d'un llibre del tipus aquest d'alta literatura que sembla que escriuen, la gràcia que m'hagués fet a mi.

      En fi, que el tuit estava bé (al Cèsar el que és del Cèsar), però s'ha de vigilar amb el que explica la gent... i jo, com sempre vaig amb el lliri a la mà...

      Gràcies per la info, XEXU!! :-))

      Elimina
    2. Tothom anava amb el lliri a la mà en aquella època, Assumpta.

      Elimina