Detalls (Segona continuació)

Detalls (continuació)

Estic llegint...

Portava una càrrega de perles rosa, nous de llet i pedra tosca, algunes cartes oficials pel Patrici d'Ankh... i un home.

(...)

I es va trobar de front amb una cara que tenia quatre ulls en lloc de dos. Es va tombar per sortir corrent.

(...)

Crec que jo també tinc quatre ulls en lloc de dos!

Detalls

Tralarà, larà!! És maco el punt de creu! ;-)



I després hi afegirem això, que serà una cenefa petita, petitoneta, però que m'anirà genial amb els colors de les lletres.


La revisteta la vaig comprar ja fa més de deu anys, el 2 de febrer de 2002, a una exposició de DMC que es feia al Passeig de Gràcia de Barcelona. Hi havia unes labors més boniques!

Fàcil

Aquest és un post molt fàcil de llegir

Au, vaig a brodar una miqueta!

Difícil

Aquest és un post molt difícil de llegir.
Hi ha moltes coses que són difícils.

Quina nena tan bonica!

Segur que mig Catalunya ha vist aquestes imatges, però jo les vaig descobrir ahir, saltant de vídeo en vídeo, després de veure les del destraler aquell del post anterior :-)

Pepe...

Hahahaha està com una cabra!! :-DDD

Copio del diari as: "En la segunda parte del encuentro entre el Real Madrid y el Valencia se dio una imagen curiosa. Tras una falta de Piatti sobre Pepe, el defensa portugués del Real Madrid se quedó en el suelo doliéndose. En ese momento, Álvaro Arbeloa, compañero de Pepe, se acercó a él para que se levantase rápido y no perdiese tiempo. Fue entonces cuando Pepe, que se encontraba en el suelo, soltó una patada a su propio compañero, al que pudo lesionar pisándole la rodilla.

El portugués pensó que era Piatti quien le reclamaba y respondió agrediendo a Arbeloa. Posteriormente, el español recriminó a Pepe que se quedase tumbado en el suelo y le levantó del mismo para sacar rápido la falta."

Encara no l'he començat...

L'està llegint en Josep Lluís...

Aquest post

Des del Togo, en Joan Soler escriu això.

És llarg? Sí. Però m'ha agradat molt, molt, molt.

Un dia ho faré...

Fa dies que tinc al cap una fotografia,
una que encara no està feta però la tinc a la imaginació.
És una imatge molt maca... bé, a mi m'agrada.
La idea no és meva, això és cert. La idea me l'han donat altres fotos que he vist.
La vull fer, i també vull fer aquell relat.
Fa dies que l'he escrit amb el pensament,
però se m'oblidarà si no el puc escriure ràpid.
Si no ho puc fer aviat, quan ho faci, el relat ja serà un altre relat.
El primer ja es va esvaint.
Però la idea serà la mateixa, això sí.

Sembla broma

No sé si a tothom li passa, suposo que sí... A vegades entro a algun blog i es comencen a obrir pàgines de publicitat. Igual et surt una ONG, que una Clínica Dental. Jo les tanco perquè em molesten. Però fa un moment n'ha aparegut una que m'ha cridat l'atenció. Sabates. Venen sabates... a un preu molt mòdic... baratetes, aptes per a qualsevol butxaca...

140 Eurus

189 Eurus

Amb la mà dreta

En un Word, amb "insertar" una "línia" i anar escrivint amb el ratolí damunt d'un requadre que he retallat del blog perquè el fons sigui del mateix color.
Llavors ho torno a retallar tot junt i ja està.

Música, sensacions, records...

Hi ha peces musicals que se’t queden molt endins. Fa molts, molts anys, no recordo on (potser a l’escola, però no n’estic segura), vaig sentir aquesta que ara posaré... Em va fascinar. Però jo no tinc formació musical, els meus coneixements en la matèria són mínims... així que, quan la volia tornar a escoltar, no sabia com fer-ho perquè no recordava el títol ni l’autor ni res. Si alguna vegada, en alguna emissora de ràdio o per la tele, sentia algun fragment de l’obra, em quedava emocionada esperant a veure si deien el nom... però mai ho vaig aconseguir.

Fa uns dies vaig clicar un YouTube al blog de la Maria Escalas i... ho era!! Altaveus ben alts i... emoció a flor de pell...

Plou

Vulcano

Adéu!!

Adéu cabellera caoba!! El gris que saluda des de les arrels, és ara l'amo! Un amo curtet, curtet, curtet...

De xocolata!!

No sé si només em passa a mí, però el fet és que començo a buscar coses a Google (per exemple, avui a TV3, a la informació del temps han dit una cosa que m'ha cridat l'atenció, han parlat de l'Associació catalana de constructors d'iglús. Jo no sabia si era broma o si existeix de veritat. Doncs existeix!!)... I, un cop trobo el que volia, una imatge em fa saltar a una altre fins que arribo a coses com aquestes tecnologies de xocolata! Curiós...

Per si a algú li interessa, també existeixen iglús de xocolata!


Ah! A la mateixa web hi havia aquest pèsol tan bonic :-))


En fi, vaig a posar la rentadora que serà més útil :-))

Foooooooooc!!

Pel joc d’endevinar Imatges misterioses del Blog gran, m’agrada que totes les fotos siguin fetes per mi... i m’ho passo molt bé fent-les!

Si de cop i volta desaparec...

Serà que s’ha mort l’ordinador. Aquest vespre feia un soroll estrany... Li he donat uns quants mastegots i com si res... després d'uns quants cops més ha passat a fer el soroll habitual.

Reflexió...

És en detalls com aquests que m’adono que sóc d’una ingenuïtat terrible i que mai n’aprendré. A vegades, persones en les que creies, et deixen en un segon (o tercer) lloc, sense cap problema, si això els hi pot donar alguna recompensa material. Tothom s’omple la boca de principis, però ben poca gent s’ho creu.

Sortosament, també hi ha qui em sorprèn positivament. T'ho agraeixo moltíssim.

R-10-Word (II)

Va, això sí que és un jeroglífic. Evidentment, fet en un document de Word, clar: enganxant imatges, dibuixant formes, etc. El primer dibuix és una pista. I el jeroglífic és la línia inferior. A veure qui l'encerta! :-)

R-10-Word (I)

Goooooooooooooooooooool

Cap prova en contra

Us asseguro que no tinc cap prova, però cap ni una, ni el menor indici que em demostri que en PEP GUARDIOLA no llegeix el meu blog. Per tant, qui em pot assegurar que no sigui un fidel seguidor dels meus posts?

Per si un cas, jo ho intento:

Va, home, PEP, la gent d’estima, tots estem amb tu, et donem suport. Fins i tot ara em llevo més d’hora que abans i miro de persistir quan una cosa se’m fa una mica difícil. Dóna’ns una alegria, va... renova ja, home!