EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dissabte, 5 de febrer del 2011

Analitza un poema...


Ho he d’admetre... a vegades, quan llegeixo algun poema em quedo embadalida pensant com hi ha gent que pot escriure tan bé, saber trobar la combinació més maca de les paraules per transmetre una idea, un sentiment. Si tots tenim un vocabulari més o menys semblant (paraula amunt, paraula avall), com és que alguns formem unes frases tan simples i altres saben convertir-les en música?

En altres ocasions, el que em passa és que em veig incapaç d’entendre què és el que ha volgut dir el poeta i, llavors, encara sóc més conscient de les meves limitacions en aquest camp. La qüestió és que no deixa de fer-me certa gràcia. Seré ximpleta, però em passa quelcom semblant al que li passava a la meva tieta L., que dibuixava fatal, fatal, i, quan érem petits, ens feia ninots per fer-nos riure... i ella era la primera en fer broma de la seva malaptesa com a dibuixant.



Dit això, he de confessar que, en un moment de màxima inspiració, m’he dedicat un poema a mi mateixa:

Analitza un poema,
un text escollit.
Amagat dins les paraules,
prova de trobar el sentit.

Mira, remira,
gira, capgira,
li dóna la volta,
el posa al revés,
en diagonal, de través
busca la font que l’inspira.

Per dins, per fora,
dreta, esquerra,
a contrallum,
obre les parpelles,
fica els ulls,
lluita una miqueta
per passar els esculls.

I és al final del poema,
quan el profà endarrerit,
perdut entre tan fonema,
resignadament conclou:
Tan sols el poeta sap
-doncs ha sortit del seu cap
i guarda en son esperit-
el que amb tanta cura clou,
amb molt bona estratagema,
amagat en son escrit.


6 comentaris:

  1. Doncs te n'has sortit prou bé, em sembla que ja estàs preparada per fer el pas als sonets. :-DD

    És broma però de veritat que m'agrada, ja saps que jo en això de la poesia són "d'estil clàssic" i m'estimo més la "poesia que rima".
    I, una altra cosa, acceptar les pròpies limitacions no és de ser ximpleta jo diria que precisament és tot el contrari. :-))

    ResponElimina
  2. A mi també m'ha agradat! Es pot dir que m'has deixat parat i tot!:)

    ResponElimina
  3. McABEU.- Ui, no, no que els sonets són la teva especialitat hehehe :-DD
    La veritat és que la meva tieta era una persona molt divertida, molt maca, i tenia aquest sentit de l'humor que feia que nosaltres mateixos anàvem a dir-li "tieta, fes-nos un dibuix", perquè sabíem que allò acabaria en rialles segures :-)
    Era la germana gran del meu pare i tenia l'edat ideal per haver estat la nostra àvia... ella no tenia néts... mira, ara m'has fet fer una reflexió en la que mai havia caigut ;-)


    JOSEP LLUÍS Moltes gràcies, carinyet ;-))
    No negaré que crec que tinc certa facilitat pels ritmes i les rimes,i poden sortir coses que "quedin bé", simpàtiques... però d'aquí a fer un POEMA... un poema de veritat és quelcom totalment diferent, un poema té una màgia, té un "no sé què" que jo no tinc en absolut... potser és un deixar-se portar, no pensar amb el cap sinó amb el cor... no ho sé, encara no ho he descobert :-))
    Però m'encanta que t'hagi agradat :-))

    ResponElimina
  4. Estigues tranquil·la, Assumpta, que eixe "no sé què" ningú l'ha trobat encara (ni ningú el trabarà mai). Altrament, considera que segons va dir no sé qui la poesia es fa amb paraules, no pas amb idees o sentiments... I més volguera mès d'un poeta de la xarxa aconseguir el ritme del teu poema (ho dic seriosament, que conste)

    ResponElimina
  5. JESÚS PÁRRAGA.- Hehehe m'acabes de donar una dosi extra d'auto estima, que sempre va molt bé... Gràcies!! ;-))
    Però jo he llegit en alguns blogs autèntiques preciositats de poemes, que dius "ostres!!" (que és una interjecció que jo sempre dic quan una cosa em deixa bocabadada) i amb aquest do, jo no hi he nascut ;-)
    Sentit del ritme sí que crec que el tinc... Aquest poema no té cap número de versos definit, ni de síl·labes, ni té cap forma de les "tradicionals" però si es llegeix bé, té ritme :-)

    Comptar síl·labes se'm donava genial quan anava a l'escola... però ja no vaig anar més enllà :-)

    ResponElimina
  6. Doncs per dir que no hi entens, trobo que el poema t'ha quedat prou rodó! I els experiments amb el wordle també! És molt xulo, aquest programa.

    Ens llegim per aquí!

    ResponElimina