EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dilluns, 14 de març de 2011

Només hi veiem bé amb el cor...

"Voici mon secret. Il est très simple: on ne voit bien qu'avec le cœur. L'essentiel est invisible pour les yeux." (Antoine de Saint-Exupéry, a Le Petit Prince)

"Aquest és el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls."
(Antoine de Saint-Exupéry, a El petit príncep)

Aquesta és una frase que quan més la llegeixo més m'adono de com n'és de certa...

Només podem estimar a qui podem veure amb els ulls del cos?... I tant que no!!


Barcelona, febrer de 1982. La foto no està ni retocada ni distorsionada ni res... senzillament era un interior, amb una càmera vella i sense flaix... i va quedar així ;-)
La joveneta sóc jo amb vint anyets... i el meu pare a punt de fer-ne seixanta-cinc.


El passat dia vuit de març va fer noranta-quatre anys del naixement del meu pare... El dia vint-i-dos d’aquest mateix mes farà sis anys que va morir a aquesta etapa de la seva vida per néixer a la definitiva i plena...

No es tracta de creure només en allò que podem veure... oi, papi? ;-)

12 comentaris:

  1. És veritat que hi ha moltes més coses que les que podem veure amb els ulls, i és una sort que sigui així. :-)

    ResponElimina
  2. No fa falta ser creient per creure que aquesta frase és molt certa. Molts filòsofs ho han dit, que els sentits ens enganyen, i sense anar tan lluny, a Bola de Drac també ho deien. I qui som nosaltres per contradir el Follet Tortuga...?

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt veure aquest foto, Assumpta. Gràcies. Respecte al que dius, crec que és així, no entenem res del que veiem amb els ulls perquè no sabem res de res. :))

    ResponElimina
  4. Un record preciós,sempre estan amb nosaltres. L'any 82 naixia la meva germaneta, de les persones que mes m'estimo en aquest mon, i mira que ens ho diem poc.
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  5. McABEU.- Seria trist si només fos real allò que podem veure amb els ulls del cos... per tant, també penso que és una sort que hi hagi molt més ;-)


    XEXU.- Si "creus" que la frase és certa, ets "creient"... ni que sigui en la certesa de la frase ;-)
    Sí, ja sé que et refereixes a qüestions de fe... però és que jo no he dit pas que calgui creure en Déu per trobar un sentit a aquesta frase...
    De totes formes, la interpretació de la mateixa des del punt de vista de la fe és quelcom que va fer el mossèn el dia del funeral del meu pare i em va agradar.


    JOSEP LLUÍS.- La veritat és que no sé on és la foto original... La vaig escanejar ja fa anys, amb l'ordinador vell i l'altre dia la vaig veure i... res, m'ha fet gràcia posar-la :-))
    D'aquest món ja veritat és que jo entenc poques de les coses que veig... menys mal que també podem mirar amb el cor ;-)


    RITS.- Què joves que sou!! ;-)
    Aquesta foto era molt simpàtica perquè, tot i que no es veu, jo duia posat una mena de polo de color grana que era de mon pare hehehe... A ell no li agradava i me'l posava jo, i em quedava súper grandot... aquí duia un jersei de coll alt, finet i al damunt aquest polo... i ell, per casa, sempre amb el "batín"... i llavors encara treballava, no es va jubilar fins als 67... i va amb coll i corbata, com anava cada dia per anar a la feina :-)

    ResponElimina
  6. Jo crec en moltes coses i en d'altres no hi crec gaire. Ara, comparteixo amb tu que la "vista" va més enllà del que veuen els teus ulls.

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. Molt maca la foto. Tens un bon record.

    El meu pare ara el gener ha fet 6 anys que va morir. Van morir el mateix any.

    En aquest mon hi ha coses molt difícils d’entendre, potser ho entendrem en el més enllà

    Petons,

    ResponElimina
  8. I és que no sé el què li queda de vida al meu pare

    ResponElimina
  9. SÀNSET.- Veuriem poqueta cosa si només tinguéssim els ulls, oi? Sort que tenim el cor... :-)


    Ma. VICTÒRIA.- Sí, sis anys... com passa el temps! Segons com em sembla que fa més o que fa menys, tot és molt relatiu...
    Jo crec que sí, que després ho entendrem tot :-)


    MORTADEL·LA.- Ai, xiqueta... no et volia fer posar trista... Entenc que el teu pare deu estar malalt, o que és molt vellet... Jo sempre penso que vaig tenir la sort de tenir-lo amb mi molt de temps tenint en compte que era ja gran quan es va casar i jo vaig néixer... i els records bons sempre són nostres ;-)

    ResponElimina
  10. Gracias, CRISTINA, guapísima!! :-))

    ResponElimina