Quina alegria!!

Acabo d’arribar del carrer... Descarrego la fruita, les patates, el formatge... miro quina hora és i veig que ja són les set... i encara hi ha llum del dia!! Iupiiiiiii!!

A mi, que no suporto passar calor (a part de no suportar-ho, és que no em va bé) i que sempre dic que la meva estació de l’any preferida és la tardor... que entre l’estiu i l’hivern sempre triaré l’hivern, he d’admetre que hi ha una cosa que enyoro en aquestes dates i és que els dies siguin una mica més llargs.

No cal que hi hagi llum fins les deu del vespre, ni tan sols fins les nou... amb les vuit ja em conformo. És tan trist quan a les sis ja és tot fosc!! Mai he entès perquè quan acaba octubre i comença novembre, que és un mes preciós, ens han de fastiguejar canviant l’hora. Per què? Ens roben una hora de llum... Novembre amb claror fins quarts de vuit seria una meravella. El dia que sigui presidenta del món decretaré que sigui així!