Aquest post el dedico a la Rits ;-) Ella, en els seus tradicionals "Bocins de dimecres", ens va preguntar com havia anat el nostre dia... i jo vaig explicar que havia ensenyat als meus nens de catequesi un dibuix que feia temps que em demanaven...
Deu fer unes quatre setmanes els vaig dir als nens que abans imaginaven el món molt diferent i vaig mencionar que tenia un dibuix... Des de llavors que cada setmana en J. em demanava el dibuixet en qüestió... i jo mai hi pensava. Finalment li vaig dir "Home, fes-me un mail el mateix dia, així hi pensaré"... i, efectivament, dimecres a les 8:07 del matí, em va enviar un correu amb el recordatori.
Anava a copiar el text del mail, però potser no seria correcte... si ell ho arribés a veure potser no li agradaria, però és una passada com escriu. Ei, que té nou anys, eh? Aquest any tinc uns grups impressionants.
Ara he mirat les respostes de la Rits... i diu que també vol veure el dibuix!! Doncs aquí està, dedicat ;-))
oooh, moltes gràcies!
ResponEliminasi que em feia gràcia veure'l. Què curiós tot plegat, oi? els magatzems de pluja,... els núvols?
m'encurioseix saber com van arribar a entendre que la terra era així. I encara més sorprenent i fascinant és com hem anat avançant, com l'estudi ens ha anat fent i construïnt
Eeeei, què ràpida!! :-))
ResponEliminaSembla ser que creien que tot el món (més amunt de la volta d'on penjaven els astres: sol, lluna i estels) estava envoltat d'aigua... i que quan plovia era perquè passava a través d'aquestes comportes/magatzem :-)
El Xeol era el lloc on anaven els morts.
Mira... al Gènesi explica això d'aquesta volta, d'aquest arc on hi ha el sol, la lluna i els estels :-)
ResponEliminaGn 1,14 "Déu digué: -Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys,
Gn 1,15 "i que des de la volta del cel il·luminin la terra"
Gn 1,17 "Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminessin la terra"
I quan parla del diluvi, a Gn 7,11 diu "Noè tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aigües abismals del gran oceà i s'obriren les rescloses del cel"
M'encanta! ;-)) M'agrada imaginar aquells temps :-)
Ahhhhhhhhhhhh, alerta (mode Monegal)!
ResponEliminaM'ha semblat veure-hi un Corte Inglés. I això que a Reus no en teniu cap...
*Sànset*
Perdó per la meva ignorància, però què és el XEOL?
ResponEliminaÉs la versió antiga de REPSOL? :P
És molt interessant veure com cada època intenta explicar el món que l'envolta segons els coneixements que té. Quan els coneixements s'amplien, aquesta explicació ha d'anar canviant i adaptant-se i per tant en aquestes coses de l'únic que hauríem d'estar segurs és de que no estem segurs de res. ;-))
ResponEliminaSÀNSET.- Sí, sí, un autèntic Corte Inglés!! jo també l'hi veig!! Just al costat del FNAC, oi? ;-))
ResponEliminaPORQUET.- Jo tampoc ho sabia fins que m'ho van explicar hehe ;-)
El XEOL era el lloc on habitaven els morts... un lloc trist i desolat perquè des d'allí dins no podien lloar Déu...
Per exemple:
Salm 30,4 "Senyor, m'has arrencat de la terra dels morts;
quan ja m'hi enfonsava, m'has tornat a la vida."
Salm 6,6 "Entre els morts no hi ha qui et celebri: qui pot lloar-te a la terra dels morts?"
McABEU.- Tens tota la raó ;-)
Ells tenien tan clar que eren el sol, la lluna i els estels els que es movien! Veien sortir el sol per un cantó i pondre's per un altre, doncs la cosa era evident :-)
Ves a saber el que descobriran en algun futur!! ;-)
M'han encantat els magatzems! :)
ResponEliminaHola, FILADORA!! ;-)
ResponEliminaSí, és que si no hi havia alguna cosa amb comportes, els hi podrien caure totes les aigües superiors al damunt... suposo que els magatzems aquests eren per controlar una mica :-))