He fet dues coses! ;-)

Ahir al vespre em va venir l’impuls de fer una cosa en la que ja havia pensat alguna vegada però sense plantejar-m’ho seriosament.

Aquest blog meu és estrany... fins i tot per mi a mateixa, doncs el faig ben bé a rampells, tal com raja, sense pensar res. La meva idea era tenir un blog sense barra lateral per poder posar fotos ben grans i la veritat és que, finalment, de fotos fetes per mi tampoc en poso gaires... Aquesta mena de desordre fa que a vegades hagi posat cançons dins de posts que, si miro el meu propi arxiu de publicacions i busco pels títols, no endevinaria mai on han anat a parar. No sóc massa de buscar posts antics, però em sabia greu no estar segura de si un tema el tenia aquí o no...

Així doncs, ahir vespre em vaig estar mirant post per post (tampoc són tants) i vaig etiquetar totes les entrades musicals amb el nom de la cançó i de l’intèrpret. Llavors, a sota de tot (que és on tinc els gadgets que en altres blogs estarien a la barra lateral) vaig posar dos nous apartats d’etiquetes... i ara ja puc buscar directament una cançó! I em fa il•lusió haver-ho fet... M’hi vaig passar hores!... però ara estic contenta.

També estic contenta perquè tinc una anècdota bona per explicar. En sortir de missa, al migdia, hem anat a votar. A la meva taula anaven ràpid però a la d’en Josep Lluís hi havia una cua enorme... així que li he dit que l’esperava fora i, mentre esperava, ha entrat en SERGI ROBERTO amb la seva família a votar també... s’ha dirigit a una altre aula, llavors ha arribat en Josep Lluís i, mentre li explicava, hem trobat a un interventor de CiU al que coneixem... “ei, era en Sergi Roberto” l’interventor ha dit “li demanem un autògraf?”... Ell té tres fills i els dos xiquets són súper culés... i jo pensava en els meus nens de catequesi de dimecres (que TOTS varem anar amb la samarreta del Barça a classe... jo també) i li he dit “tu li demanes primer, si et posa bona cara, li demano jo tres més pels “meus”.

Quan ha sortit, l’interventor l’hi ha demanat i, ha estat tan agradable, tan simpàtic, que jo li he demanat els tres meus!!... Ni cara de fastiguejat, ni cara de cregut... un somriure gairebé mig tímid i amb il•lusió, com si li fes gràcia... un xiquet molt educat, la veritat. Ha signat els quatre autògrafs (l’interventor de CiU ha estat moderat i ha demanat un sol autògraf pels seus dos fills) i jo els meus tres... Dimecres que ve els hi donaré, estaran contents ;-)

Foto real, dimecres passat, dia 18, abans de començar la catequesi.
Era una juguesca que havíem fet per si guanyàvem la Lliga...
Tots quatre varem complir :-)