dimecres, 28 de setembre del 2011
Fets reals!!
Ho he vist amb els meus propis ulls!!
- Una noia menjant-se una amanida d’enciam, tomàquet, pebrot, pastanaga, ceba, ou dur... i, per beure, un Cacaolat.
- Un home menjant-se una magdalena de xocolata i, per beure, cervesa negra.
Aclariment: No anaven junts. Els he vist amb alguns dies de diferència... he de dir que la noia del primer cas deixava que la seva parella mengés la ceba de l'amanida (potser trobava que era l'únic que no lligava amb el gust del Cacaolat)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El més important és: sucava l'home la magdalena a la cervesa negra?
ResponEliminaXEXU.- Sincerament, crec que no... Però anava mossegant i bevent, vull dir que la barreja de gustos era evident (potser és bo, ho hauré de provar hehehe)
ResponEliminaLes noves tendències culinàries estan fent estralls! ;-DD
ResponEliminaMAC.- Potser eren uns investigadors de la Fundació aquesta del Ferran Adrià ;-))
ResponEliminaSe m'acaba de regirar l'estómac :-(
ResponEliminaJo com la Lluïsa, ara que ja començo a tenir ganeta... me la faria passar de seguida si hagués de menjar qualsevol de les dues combinacions.
ResponEliminaHi ha gent ben curiosa...
M'has recordat que fa molts anys, quan els madrilenyos encara no sabien res del pa amb tomàquet... en vam conèixer un que com que li havien dit que menjàvem pa amb tomàquet per esmorzar, es pensava que el sucàvem al cafè amb llet.
Ecs! Quines idees!
Paraula de comprovació: copear... copear amb què? segons amb què sigui ni copeo ni res... (clar que jo no copeo mai dels mais... o sigui que no)
LLUÏSA.- Ostres!! Perdona, perdona!! No ho volia pas això! La veritat és que era curiós i molt estrany, però no feia mania, de veritat :-)
ResponEliminaCARME.- Hahaha ostreees!! Mira que creure això del pa amb tomàquet!! Ai, quin riure! :-DD
Copear, doncs amb el Cacaolat, però amb un croissantet ;-))
Tranquil·la dona. Normalment no em costa gaire tastar coses noves, però hi ha combinacions que Déu n'hi do!
ResponEliminaFa molt temps, uns 19 anys que jo menjava els entrepans i per veure orxata i quan era joveneta entrepà de sobrassada amb una taronja de acompanyament.
ResponEliminaEgsss quines barreges més estranyes...També he vist gent que esmorza amb una coca-cola i ho trobo ben estrany. Ah! Però ara que ho penso a mi a vegades també m'han dit que faig una barreja rara, que jo la trobo ben normal, a mig matí per esmorzar, em prenc un café i després em menjo una poma...eh que és normal? Tot és clarament d'esmorzar!
ResponEliminaLLUÏSA.- Saps el meu cosí, el metge? Quan era petit el típic pa amb xocolata ell el feia amb pa amb tomàquet ;-))
ResponEliminaMa. VICTÒRIA.- Ui, aquest comentari teu no m'ha arribat al correu, què estrany!!
Menys mal que ara el veig aquí! :-))
Mmmmmm sobrassada, què bona!! Jo en menjo gairebé cada dia per esmorzar! I em puc imaginar perfectament menjant-lo i, per beure, una taronjada: Bona combinació! ;-)
L'orxata també és molt bona... l'hauré de provar amb entrepans hehehe
BARCELONA M'ENAMORA.- Ai quina gràcia m'has fet amb la teva pregunta "eh que és normal?" ;-)
Dona, jo potser ho faria en l'ordre invers, el cafè després, però el més important és que a tu t'agradi :-))
Però potser era Cacaolat de Mòdena...
ResponEliminaPORQUET-. Hahahaha potser si! :-DD
ResponElimina(Ara bé, a mi que me'n donin del català!) ;-)
Una taronjada amb el entrepà de sobrassada no, és amb una taronja mossegada de entrepà i de taronja.
ResponElimina