Estic contentíssima!! M'ha costat!! Les coses bones m'agraden molt, tant hi fa si són dolces o salades... picar entre hores, les torrades amb mantega i melmelada, les patates fregides, les magdalenes "de Proust" (hehe)... Però ho he aconseguit!! :-))
Fa dies que no te'n dic res, però de tant en tant faig un cop d'ull a la llista, eh! Ja he anat veient que la cosa baixava, una setmana més, l'altra menys, però sempre cap a baix. Així que perfecte, més de 7 quilos, felicitats! Però això era la primera fase només, no? Ai... però per celebrar-ho, una magdalena de Proust si que et pots fotre, no creus? O del Viena!
ResponEliminaMoltes felicitats, ja es veu que la constància té la seva recompensa. :-))
ResponEliminaEstic d'acord amb en Xexu, et mereixes un "madelonot" d'aquells del Viena (però un de sol, eh!) :-D
Moltes felicitats... ara ja em podries explciar com t'ho has fet! ;)
ResponEliminaBé si que ho he entès, ho he entès... però i la constància?
Felicitats Assumpta!! Tot esforç té la seva recompensa, ben fet!!
ResponEliminaResulta que obro els comentaris i ho veig bé, però si no tinc l'editor obert veig el meu comentari fatal, fatalític! Amb la meitat de les lletres.
ResponEliminaSegon intent, jo deia aixó:
Bé, si que ho he entès, ho he entès perfectament ... però i la constància? Com t'ho has fet? :)
XEXU.- Sí, era la primera fase :-)
ResponEliminaSi la cosa fos purament per estètica la veritat és que ja m'aturaria. He perdut bastant i es nota, estic contenta... Però una vegada, fa anys, quan pesava tres quilos més que ara (quatre menys que fa quatre mesos) el meu reumatòleg em va dir que quant menys pesés millor seria pels genolls i va aconsellar-me perdre'n cinc... llavors els vaig perdre sense dificultat (o sigui serien DOS menys que ara) però, com sempre que perdo pes, estic un temps bé i, com no recupero aviat, doncs començo a fer el tonto... o sigui, vaig menjant malament, picant entre hores... fins que, al final, començo a recuperar, clar.
En resum, com a mínim, ara voldria perdre aquests DOS quilets més, però per fer-ho millor encara, aniré a veure si en perdo CINC... hehehe... seria un total de DOTZE!!, però bé, ara m'ho prendré amb calma :-)
La magdalena, dissabte, que mai faig la dieta tan rigorosa :-D
MAC.- Mmmmmmm penso en aquelles mega-magdalenes i ja m'emocionooooo hahaha :-))
La veritat és que m'ha costat... Ja ho diuen que quan et fas més gran costa més. Però ho he aconseguit!! ;-)
CARME.- Doncs la veritat és que ho he fet molt bèstia, ho reconec, però o em poso dràstica o no avanço:
- Esmorzava el que volia... l'esmorzar no el perdono: un entrepà de sobrassada -menys divendres que no menjo carn, llavors de Philadelphia- i un cafè amb llet.
- Dinar, poc, normalment sense gens de pa, res de beure coca-cola o cap beguda amb gas ni alcohol. Aigua o suc de fruita natural. A vegades dinava tan sols una gran amanida i ou dur i prou.
- Sopar, encara menys: Un petit tallet de formatge, un petit tallet de pernil, evidentment sense gens de pa, i un iogur... a vegades fins i tot el iogur sol (vitalínea de llimona)
Els caps de setmana no feia dieta a l'hora de dinar dinar excepte això de no prendre begudes amb gas ni alcohol i menjar el mínim pa. Vull dir que diumenge podia menjar perfectament i gaudir del deliciós menjar que fa la meva sogra, amb mesura, però menjant normal.
La constància? No sé... Tinc molta força de voluntat quan em proposo una cosa de veritat i està a les meves mans poder-ho fer (atenció a la frase "quan m'ho proposo DE VERITAT")... A més, el fet de posar-ho al blog m'animava, em feia gràcia poder posar que havia baixat una miqueta cada setmana :-))
BARCELONA M'ENAMORA.- Moltes gràcies, xiqueta!! :-) Estic contenta, ara vaig a veure si puc baixar una mica més hehehe... Després aniré a demanar feina a una agència de models :-D
CARME.- Ui... ara sí que no ho he entès... "Obert l'editor?"... glubs... què és? jo sempre ho veig tot igual :-DD
Gràcies, Assumpta!
ResponEliminaNo t'hi capfiquis avui ho veig tot normal! No sé que em passava ahir.