EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dimecres, 31 d’octubre de 2012

Avui... pregària de música i dibuix...

Aquesta tarda a catequesi pintarem una Mandala ;-))

Els hi vaig proposar la setmana passada i els va agradar la idea... Parlàvem de la religió a l'art (pintura, música, arquitectura...) i vaig fer un suggeriment que ells van acabar de perfilar.


- Portaré el meu radiocassette i he preparat una cinta (sí, sí,... tenia cintes NOVES per gravar!! hehehe i funciooooonen!!) amb uns quants fragments de música clàssica (que he gravat a partir de CD's), també portaré una mica de Gregorià i, fins i tot Gospel!!

- Portaré unes mandales (totes iguals, cadascú perquè la interpreti al seu aire)
- Ells portaran tots els colors, rotus i material que vulguin.
- Acabarem llegint un poema de tipus religiós (encara l'he de buscar)

I serà tota la sessió com una pregària... escoltant la música, pintant en silenci...


El més petit té 11 anys i la més gran n'ha fet 13 no fa res. Ho aconseguirem?


La mandala que pintarem serà la número dos.

11 comentaris:

  1. Clar que ho aconseguireu... sempre i quan les petites interrupcions que hi hagi, que alguna n'hi haurà, també puguin ser considerades pregària. Per què no? Oi?

    ResponElimina
  2. I tant que sí, CARME! ;-)

    El passa'm el groc o tens un verd més clar? Són claríssims exemples de compartir...

    I els atacs de riure mal dissimulats no són més que seguir la recomanació de Sant Pau d'estar sempre contents "Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents!" (Fl 4, 4)

    Ai, ai, ja us ho explicaré com anirà :-DDD

    ResponElimina
  3. Mentres no vagi de...
    - ohhh tu tens més colors que jo!
    - jo no vull pintar, em surto de la ratlla!
    - m´estimo més cantar!!

    Però jo crec que tenen una bona catequista i pintaran molt bé...en silenci?? jejje

    Que passeu una bona tarda!
    Aferradetes.

    ResponElimina
  4. Hehehe LLUNETA, ho podríem deixar en un "silenci relatiu" ;-))

    De fet, si ho fem és perquè ells van dir que sí que ho voldrien fer, o sigui, per aquí sé segur que no hi haurà "problema"... els meus dubtes són sobre la seva capacitat de concentració... De fet, em fa molta gràcia provar-ho :-)))

    ResponElimina
  5. Segur que quan ens expliquis com anirà, ens diràs que "perfectament". Als nens els agrada pintar i hi poden estar una bona estona concentrats.
    Em diràs que potser la seva capacitat de concentració no aguantarà tota la sessió de catequesi, però pensa que la sessió d'avui serà més curta del normal perquè abans de començar necessitaràs una estona llarga per explicar als nens que és un K7 i com funciona, que segur que no n'han vist mai cap. :-DDD

    Malgrat tot, segur que us ho passareu molt bé. :-)

    ResponElimina
  6. Ostres, no hi havia pensat en això del K7, MAC!! hahahaha m'has fet riure!! :-DDD

    Era conscient que és un mitjà "antiquat", però, clar... és que probablement ells no n'han vist mai cap!!...

    El proper dia em presentaré amb un gramòfon:-DDDD

    Ara "en seriu", pots imaginar la meva felicitat quan he trobat dues cintes de K7 noves per estrenar, amb el seu plàstic ben embolicadetes? :-)) Recordava que n'havia de tenir alguna... però m'ha encantat constatar-ho :-)

    Per cert... un CD si deuen saber què és? O aquests ja comencen per l'mp3? :-DD

    Fa molts anys... no sé, més de 20, segur... La meva germana es va encarregar de preparar-me un regal pel meu sant. Era un regal-múltiple-sorpresa. Va recaudar diners de tota la família i va comprar diferentes cosetes (totes coneixent perfectament els meus gustos, clar) i ho va embolicar individualment. Després tots els paquetets van anar dins d'una capsa i, a fora, un paper amb les instruccions on deia amb quin ordre s'havian d'anar obrint :-))

    Ho vaig passar tan bé! ;-))

    Recordo que hi havia dos llibres de l'Agatha Christie (d'aquests d'editorial Molino), que encara no els tenia tots.
    També hi havia un doble K7 de la ELO (Electric Light Orchestra)
    Algunes cintes verges, capsetes buides, cartronets de recanvi...
    Potser hi va posar també una capsa de galetes o així... sé que hi havia moltes cosetes, però els llibres i les K7's les recordo perfectament :-))

    Ui... i acabo de recordar -per un incident posterior que m'ha vingut al cap- quin any era. Era el 1992 :-))

    ResponElimina
  7. Doncs no sé que dir-te, els CD's ja són també força obsolets però suposo que si que n'ha vist algun però segur que a un nen de 12 anys els K7's li semblaran prehistòrics. :-DD

    M'ha agradat molt aquesta anècdota que m'expliques. Un regal com aquest fa molta il·lusió i no pel seu valor "en diners" sinó perquè qui te'l fa, se'l curra i això vol dir que té molt de valor en estimació. :-)

    ResponElimina
  8. Hehehe K7's juràssics!!

    Te'n recordes una vegada que, al joc de la Imatge misteriosa, vaig posar un trosset d'una cinta de K7 i ho vas encertar tu perquè just en tenies una al davant, que t'havien enviat de la Trinca i vas veure que havia de ser allò? ;-))

    Imagina si em va fer il·lusió aquell regal (que, clar, era de tots) que encara el recordo... Per cert, que acabo de recordar una altre coseta que hi havia: uns petits auriculars pel walkman (hehehe una altre andròmina antiquada!!)

    A la meva germana i a mi ens encantava fer regalets així... Un paquetet amb cinc fils de brodar... un altre amb uns retoladors :-DDD

    De fet, crec que es pot considerar impossible que ella o jo ens regalem quelcom que no ens agradi ;-))

    ResponElimina
  9. Sí que me'n recordo d'aquella imatge misteriosa... i d'aquella cinta de K7. :-DD

    ResponElimina
  10. MAAAAAC!!! Sabien què era un K7!! :-DDD

    S'han portat tan bé, tan bé, tan bé que fins i tot a mi em costa de creure... Era com si fossin conscients que avui era un dia "especial" que consistia en una mena d'exercici de concentració, el dibuix, la música... I, per cert, que diuen que els ha relaxat moltíssim!! :-))

    ResponElimina
  11. Hem de tenir més fe en la canalla que puja, saben més coses de les que ens pensem!! ;-))

    Me n'alegro que tot hagi anat tan bé!. :-)

    ResponElimina