EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Somiant

M'agrada aquest dibuixet... està contenta... té una feina, treballa, cobra a final de mes.
(No interpretar malament, només estic somiant)

11 comentaris:

  1. Te una feina, treballa, cobra a final de mes... però està contenta perquè és un dibuix. De contents, en temes laborals, sovint no ho estem ni els que tenen feina ni els que no.

    ResponElimina
  2. Els que no en tenim estem més tristos... No ho vulguis saber, XEXU, de veritat :-(

    ResponElimina
  3. Un dibuix content... :) com aquest!

    ResponElimina
  4. Si ho pintes tan bé, jo també vull ser un dibuixet...
    Has dit que cobra a finals de mes???

    Aferradetesssssss!!

    ResponElimina
  5. Té raó en XeXu i els que tenim feina sovint no estem contents, però ho hauriem d'estar que tal i com està el tema laboral tenir feina és tot un èxit

    ResponElimina
  6. upps, jo això de ser un dibuix no ho veig clar...

    ResponElimina
  7. CARME, Sí, un dibuix ben content! ;-))


    LLUNETA, No, no he dit que cobra... però cobra "alguna cosa" i per això és feliç, perquè, sense capricis ni despeses innecessàries, pot anar vivint :-)
    Vols ser un dibuixet? ;-))


    MIREIA, Clar que sí, xiqueta... estigues contenta si tens feina :-))
    Dona, si vols també podem fer que en MARTÍ i la BRUNA siguin dibuixos... i així tots estareu igual ;-)))

    ResponElimina
  8. No sé, jo com que de moment no tinc altra remei que treballar i és on hi sóc més hores del dia, a la feina, miro d'estar-hi el més bé possible i contenta!!! és a dir amb alegria!!!

    ResponElimina
  9. Això de tenir feina i estar content amb la feina que tens, aviat serà com tocar-te la grossa.

    Jo també vull tenir la cara de felicitat d'aquest dibuixet. :))

    ResponElimina
  10. No vull ser desconsiderat, sé perfectament que la gent que no té feina ho passa molt malament. Aquesta vida, sense diners, pot arribar a no ser vida. El que passa és que em rebenta que ens obliguin a sentir-nos afortunats per tenir feina. Ara tothom et diu això, dóna gràcies que tens feina, sort, en els temps que corren i bla bla bla. Ja em perdonaràs, però ho trobo una collonada. No hem de donar gràcies per ser treballadors, només faltaria! A mi m'han contractat i faig el que em diuen a canvi d'un sou. Ni ells em donen les gràcies ni jo a ells, és un tracte comercial. Què passa, que hi ha molta gent que no té feina i sóc afortunat? Sí que en sóc, però no de la manera que m'ho volen vendre, com si em perdonessin la vida. No, tothom té dret a tenir una feina, i les gràcies ens les han de donar a nosaltres en tot cas, que bé que aixequem les empreses i les administracions.

    Sé que pot sonar molt frívol que digui això perquè jo tinc el meu sou a final de mes, i sincerament, no em puc queixar i no ho faig, prou que ho saps. Però hi ha moltes feines de merda per les quals ara resulta que hem de donar gràcies. Doncs aquests de la cultura de la por, empresaris i polítics, que es posin per un dia a fer aquestes feines i després a veure si encara diuen que hem de donar gràcies.

    I sí, tenir un sou a final de mes és la clau. Però em nego a callar només perquè el tingui. Espero que m'entenguis, i que no et molesti la meva opinió, no va en contra de tu ni de ningú concret, i en cap cas em faig víctima de res, eh, com dic no em puc queixar. Però no m'agrada la cultura de la por, ni aquí ni en qualsevol altre tema. La situació és complicada, però ens la pinten 100 cops més complicada per tenir-nos callats i porucs. I això em cansa.

    ResponElimina