EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dilluns, 10 de desembre de 2012

Perdo dits...

A la mà dreta ja només em queden tres dits. El polze i el dit petit han mort.


Sortosament sóc esquerrana.

Visca!! Visca!!

19 comentaris:

  1. Doncs a mi, malgrat els visques, aquest post m'ha fet una mica de por. Donen mal rotllo els dits morts, no? ;-)

    ResponElimina
  2. No, MAC, molt mal rotllo no es que donin, de veritat :-))

    De fet el petit va morir fa temps i no molesta per res "és com si no hi fos"... total, la "ñ" tampoc és una lletra que faci servir gaire i l'anular (que té molt bons sentiments) el substitueix sense problemes... però el polze és molt punyetero i fa un mal uffff, un dolor constant, una tortura fina... De fet, potser encara no és ben mort, perquè si ho fos no faria mal, oi?

    I bé, l'índex està ja aprenent a fer anar la barra espaiadora com si res, aviat hi tindrà la mà trencada... ui... no!... no havia d'haver dit això!! :-DDD

    ResponElimina
  3. Home, jo m'afegeixo als dubtes d'en Mac, ho trobo una mica greu això... però si tu te'n vas sortint, doncs res, a potenciar l'esquerra!

    ResponElimina
  4. Sí, sí, no patiu, tot és qüestió d'anar-s'hi acostumant i ja està :-)))

    "Keep calm and use left hand"

    El que em fa por és que algun dia se'm comencin a morir els dits de la mà esquerra... Llavors seria greu, eh?

    ResponElimina
  5. No, no ho hauries d'haver dit això de la "mà trencada". :-DDD
    I fas bé de riure-te'n del dit polze, segur que si passes d'ell se'n cansa de fer-te mal... o almenys no te'n sentiràs tant. Ho espero i ho desitjo de tot cor, almenys. :-)
    Ja marxo per avui, però abans deixa'm donar-te una abraçada d'ànims (perquè una encaixada de mans tampoc seria massa oportuna no?). :-))

    ResponElimina
  6. Hahahaha MAC... calla, calla... si veiessis els diumenges a Missa, a l'hora de donar la pau... és horrible!!! Estàs dient a algú "la pau sigui amb tu", aquest "algú" t'està matxacant la mà (especialment el dit polze) i, clar, no li pots dir res dolent, ni t'hi pots barallar...

    Millor una abraçada d'ànims, que l'encaixada ja veus que tampoc, tampoc :-DDDD

    ResponElimina
  7. Recordo el teu problema amb el dit petit, quan jo em vaig llescar el petit dret ho vas comentar. Em sap greu que el polze el segueixi :(

    No pots fer es més que prendre paciència.

    ResponElimina
  8. Venia a preguntar si és que te'ls talles o és l'artritis... però ja veig que és la segona! Esperem que la malaltia freni una mica, que ha de ser una tocada de nassos per algú que fa tantes manualitats! (I no ens enganyem... que tecleja tant!)

    ResponElimina
  9. Doncs jo sempre he sentit que els esquerrans són més intel·ligents!

    Cuida't molt i molt, Assumpta!

    ResponElimina
  10. Ostres! quina mala sort! la veritat és que em sap molt greu... i no és pot fer res perquè no avanci més?

    ResponElimina
  11. MIREIA, que ets maca ;-)
    La veritat és que el dit petit no m'ha fet mai mal, senzillament, va perdre la força i la capacitat d'obeir les ordres immediatament i em vaig acostumar totalment a no fer-lo servir... El polze si que m'està fent molt la punyeta... Ara bé, confio en que, en qualsevol moment, el dolor desapareixerà :-) A vegades passa, són com "brots".


    YÁIZA, Hehehe és l'artritis, però et prometo que si em proposessin l'amputació del polze perquè deixés de fer-me mal, ara mateix signava que sí. Ben talladet, arran de la mà, que és l'articulació que no em deixa viure tranquil·la i em fa mal tot el canell també :-(
    Amb la mà dreta sóc molt "torpe" i amb tres dits, mentre tingués bé l'esquerra, ja m'apanyaria ;-))
    Saps? No entenc perquè investiguen tantes coses i no han descobert encara ni l'orígen de l'artritis :-( Amb tanta gent que en pateix!!
    Sí que teclejo, si :-DDD
    I les manualitats... ufff... algunes coses pitjor que altres, què hi farem ;-)


    PORQUET, Eeeeeeei!! Aquí pujant l'ànim al personal hehehe... Ja que no m'ho pots curar, al menys em dius una cosa que em faci pujar l'autoestima, eh? ;-)))
    Gràcies, guapo, una abraçada!!


    CARME, Si et sóc sincera, encara estic contenta de que avança poc :-))
    Quan m'ho van diagnosticar, ja fa dotze anys, però quan en feia ben bé quatre o cinc que em feien proves i anava de reumatòleg a traumatòleg "y tiro porque me toca" jo em pensava que avançaria més ràpid. De fet, el genoll esquerra que va ser el primer a petar i que està operat i tot, està com "estancat" i darrerament em fa més mal el dret... Cosa que ja em va bé, al menys que es vagin "repartint"...
    Hi ha medicacions, però no m'agraden els efectes secundaris que poden tenir (per exemple, atacar el fetge), però no hi ha RES que ho curi, tot és per pal·liar el mal.
    Però bé, confio en que aquest brot de la mà es calmi aviat ;-))

    ResponElimina
  12. Tu no pateixis Assumpta. Si et comença a fer mal l'esquerra, te la substituirem per una mà biònica. Ja estem treballant per convertir-te en un robot d'aquells de l'Asimov perquè no ens faltis mai. Ja saps, tindràs els teus dubtes vitals per les lleis de la robòtica i tal, però tot anirà bé.

    ResponElimina
  13. Oh, sí!! Una mà biònica!! :-))) I uns genolls també, porfis!!

    Però el cervell hauria de seguir essent el meu, eh?... O s'ha de canviar tot? :-P

    Saps què? just in case, tu procura que la Dra. Susan Calvin sigui allí prop :-DDD

    ResponElimina
  14. M´has espantat bé, i no sé massa que dir si no és donar-te ànims i desitjar que no tinguis mal.
    Vols dir que no hi ha rehabilitació per recuperar la força als dits?

    Una aferradeta i cuida´t!! (que per aquí quan no hi ets, va tot malament)

    ResponElimina
  15. LLUNETA, No t'espantis, guapíssima!! De fet, tant el títol com la foto eren per agafar el tema una mica "en broma"... Em fa força mal la mà dreta, però no suficient com per enviar-me a dormir i apartar-me del teclat ;-))

    Més que la força, aquí caldria baixar la inflamació... però no tinc ganes d'anar al metge.

    M'acabo de menjar un plàtan hehehe però sense Quelites... que he llegit que van bé contra l'artritis ;-))

    ResponElimina
  16. Ei! Jo crec que sí que se sap! Bé, se sap COM passa però no perquè passa a uns sí i altres no, i tampoc com aturar-la del tot. És autoimmunitària (com el famós Lupus), és a dir que és el propi organisme qui per error ataca les articulacions.... D'aquí a aconseguir evitar això crec que encara queden mooolts anys d'estudi per endavant...

    ResponElimina
  17. Ostres, YÁIZETA, és el meu propi organisme qui, per error, m'ataca les articulacions?? GRÀCIES!! GRÀCIES!!... Doncs si és el meu propi organisme està clar que "dins meu" ha d'estar la solució!! :-)) Mental power! Tot és mental power... ballar molt reggae... i optimisme!! :-DDD

    ResponElimina
  18. Si això et cura avisa'm, que ho patentem entres les dues i ens FORREM!

    ResponElimina
  19. YÁIZA... Doncs em segueix fent mal però menys, crec que vaig pel bon camí... avui ja he escoltat la cançó unes quatre o cinc vegades... mentre teclejo, ballo :-DDD

    Ara bé... xiquetaaaaa que les persones amb artritis patim molt, eh? és punyetero aquest dolor rosegador que a vegades és intenssíssim i a vegades és molt més fluixet, però que gairebé sempre hi és... per tant, si descobreixo que va bé, jo REGALO les explicacions de com seure a l'ordinador, ballar, intentar pronunciar lo dels "big brown eyes", sense fer-me un nus a la llengua, etc. No venc la patent, la regalo :-)))

    Au, tornem-hi amb la cançó! Som-hi!!

    ResponElimina