EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dijous, 11 d’agost del 2011

Charlotte Brontë, Jane Eyre


8 comentaris:

  1. Mmmm quina descripció tan bonica... veig un cert to d'enyor d'hivern en aquest post...

    ResponElimina
  2. Insisteixo, t'imagines que només escrivint-ho es fes realitat? :-))

    Per cert, que jo penso que és ben possible. Prova-ho, tu no paris d'escriure posts sobre aiguaneu i sobre l'hivern i en poc temps segur que aconsegueixes que la xafogor de l'estiu desaparegui!

    PS: Tingues en compte, però, que l'efecte no és instantani i que perquè funcioni potser hauràs d'esperar tres o quatre mesos, eh! :-DD

    PS2: Malgrat la broma, t'he de dir que el text també m'ha agradat molt... no em pataquegis tu ara! :-)

    ResponElimina
  3. Aquest me l'han volgut fer llegir, però ja et dic que té menys possibilitats que aquell del pastís de pela de patata...

    ResponElimina
  4. PORQUET.- Sempre que trobo una descripció de temps hivernal em fa pensar en com en són de bonics els jerseis de llana, les tardes a caseta amb un te calentó... a més, a l'hivern hi ha Lliga i a l'estiu no :-))


    McABEU.- Aquesta és la meva tàctica! Estic segura que insistint una mica de tant en tant, el fred s'aproparà i en qüestió de mesos fins i tot podem veure aquesta aiguaneu :-)
    Vaig haver de buscar "pataquejar" al Diec!! :-DD


    XEXU.- Aquesta és una obra "de les meves", autora britànica, contemporània de Dickens hehe... Ara bé, mai m'havia passat pel cap llegir-la perquè recordo que, de petita (o potser no molt petita que sinó no l'hauria vist, posem d'adolescent), n'havia vist un tros per la tele i m'havia fet por... i recordo perfectament l'escena que era i... brrrrr... però un dia, al blog de la Kweilan vaig llegir això i vaig pensar que jo també volia llegir algun clàssic, i vaig pensar que era hora d'acabar amb la por... el vaig demanar per Reis i ahir el vaig començar :-))

    ResponElimina
  5. Jo també... i per sorpresa meva, es veu que no ve de "pataca", vull dir que no té res a veure amb et tirin una patata pel cap. :-)))

    ResponElimina
  6. Hehehe encara que pugui semblar broma, jo també em vaig plantejar si podria tenir alguna relació amb les pataques :-)

    Tu com ho dius, Mac, "patates" o "pataques", jo patates... però coneixia una persona que deia pataques i em feia gràcia :-)

    ResponElimina
  7. Doncs ara que ho dius, jo diria que faig servir més "patates" però "pataques" no m'és gens estrany. Per aquesta zona, és un mot que s'utilitza força. :-))

    ResponElimina
  8. Si, la persona que jo coneixia que ho deia era d'aquesta zona :-))

    Ostres, ara me'n menjaria un bon plat... m'és igual bullides, fregides, al vapor... al forn! (mmm) :-DD

    ResponElimina