Diuen que "als sants i als minyons no els prometis si no els dons"... i com tu ets un minyó, doncs aquí està el que vaig prometre... No sé què ha passat, serà que no estic acostumada a dibuixar porquets, però no em sortia de cap de les maneres, no quedava com jo volia i ara tampoc és que n'estigui completament satisfeta, però bé... En fi, espero que t'agradin una miqueta! :-)
oooh!!
ResponEliminaés que m'he quedat sense paraules!!
ResponEliminaRITS, si vols et dibuixo el teu tatuatge hehehe... segur que és molt més fàcil!! :-DD
ResponEliminaSort que no pots veure la cara que estic posant perquè ... m'he posat ben vermell de vergonya!
ResponEliminaSón fantàstics! Jo sóc incapaç de dibuixar un porquet així (és a dir, incapaç de fer-me un autorretrat!).
No és que m'agradin una miqueta no... és que m'agraden un munt!
Els puc agafar oi?
Per cert... i no sóc un sant? ;p
Gràcies, gràcies i gràcies Assumpta!
I tant que els pots agafar, són teus!! M'alegra molt si t'han fet il·lusió... He intentat fer el que tens a la capçalera del blog i el que tens com a imatge quan comentes, els dos, perquè no sabia quin triar :-))
ResponEliminaHehehe ets un "bon minyó" :-))
Trobo que ha quedat força afavorit. En veure'ls m'has fet pensar en els noms que tenia l'amic Porquet als inicis del seu blog, mira, no sé per què.
ResponEliminaSóc testimoni de l'esforç creatiu que ha precedit a la culminació d'aquestes dues obres d'art, he he :)
ResponEliminaXEXU.- Mr. Missis? La veritat és que mai havia entès el significat d'aquell nick, però alguna explicació deu tenir :-))
ResponEliminaJOSEP LLUÍS.- Tu tens informació privilegiada!! ;-))
JOSEP LLUÍS, ja et veig com el sofert acompanyant de l'artista geniüt, el que ha d'aguantar totes les rebequeries d'aquell artista genial... és broma eh?????
ResponEliminaPel que fa als noms que comenteu, la veritat és que al principi no sabia quin pseudònim posar-me (mira, no em convencia gaire posar el meu nom real) així que vaig optar per utilitzar un dels noms amb el que m'anomenen els amics (n'hi ha alguns més!). L'origen del nom no deixa de ser el meu cognom... tot i que ha degenerat tant el tema que el meu cognom de veritat no té res a veure amb Missis!
El tema d'afegir Mr va ser perquè vaig veure que portava a confusions de sexe el fer-se anomenar Missis.
Després vaig creure que fent-me anomenar senzillament com EL PORQUET em faria fàcilment reconeixible i tenia molt més a veure amb el meu propi blog!
Apa, que ja us he explicat alguns secretets!
M'agraden moooolt els dibuixos! Ja estic barrinant alguna cosa amb ells...
Jejeje PORQUET, mira que s'ha hagut de crear un blog i tot per saber quina era la causa que a vegades em posi a riure sola davant la pantalla de l'ordinador i coses així :-D
ResponEliminaJo poso el meu nom real, m'agrada més així... però abans, a altres grups d'Internet on havia entrat, si que teniem nick i el meu era Missmarple, així tot seguit (Miss Marple és un personatge d'Agatha Christie) perquè jo pensava que el nick havia de ser una sola paraula, però després va resultar que no, i jo ja el tenia així... però la gent, per abreviar em deia "Miss" per això quan vaig veure això de "Missis" em va cridar moltíssim l'atenció :-D
Els dibuixos no estan malament, crec que al final me'n vaig sortir acceptablement, però els trobo una mica "infantils" això sí... això és el que no m'agrada de fer el pes... (estan fets amb colors i tal) però bé, el més important era fer un petit detall i ja està :-)
A mi m'encanten les capses de colors... ara t'ensenyaré un secret hehe... els més veterans ja el coneixen :-)
Això és una petita mostra dels meus tresors :-) En tinc més! :-))
I... mira... un altre tresor :-)) (i si cliques l'enllaç que hi ha al principi del post aquest, veuràs un tresor d'en Josep Lluís, o sigui que aquest és com si fos un enllaç doble :-))
Però quin arsenal que teniu entre els dos! Ja hi cabeu a casa?
ResponEliminaJa li pots dir al Josep Lluís que jo he descobert les llibretes de multifin amb tapa dura i una gometa... m'encanten!
Per cert, barrinant barrinant ja sé que fer amb els teus dibuixos i d'altres que m'han anat regalant... en breu tindreu novetats!
Ja està, ja està fet... un petit detallet al meu blog.
ResponEliminahttp://elporquet.blogspot.com/2011/08/el-conte-de-les-tres-porqueroles.html
Ohhhhh...que bé que dibuixes!!! El primer éstà genial i el segon també però el primer és que t'ha quedat clavat!! Quina traça que tens! I quin detall més maco!
ResponEliminaAra llegint el conte de les porqueroles he vist els dibuixos! Segur que amb una porquerola com tu, que fa dibuixos del porquet com si fos un model, enlloc de mejar-se'l pot viure ben tranquil i feliç!
PORQUET.- I també molts prestatges amb llibres hehehe
ResponEliminaAaaaaaaaaaai, ostreeees... ara mateix hi vaig!!! :-DDD
BARCELONA M'ENAMORA.- Hehehe què ets maca... Sempre dius coses boniques :-))
Vaig a veure el conteeeeee!! :-)))
Aiii ara al entrar a llegir la resposta he mirat el link dels colors...i mare mevaaaaaa, tela marinera!!!! Em sembla que en XeXu ja en va dir alguna cosa de la teva col·leció de colors (amb el blogs estic perdent memòria, a vegades vull comentar un post i ja l'he comentat i tot i no me'n recordo...), però això, això em sembla que no ho havia vist!!! Quina col·lecció tan completa!!! Pot ser que veies un post semblant però amb menys colors? És que aquí n'hi ha molts!! Els colors deuen fer una oloreta!!
ResponEliminaSaps que és el que més m'agrada fer a mi amb les caixes de colors grans?? passar la mà pel cim dels llapissos i fer-los rolodar! Fa un gustet, com un massatget a les mans. I després clar, posar-los un altre cop tots rectes perquè es vegi el nom! De petita em capficava molt això!!
Quins nervis pel partit!!! Força barça!!
Hehehe BARCELONA... si, en XEXU ho va dir al seu blog, un dia que em va preguntar quin era l'objecte d'us comú que ell no feia servir (el paraigües) :-))
ResponEliminaLlavors, tot explicant com ens arribem a conèixer amb el temps, va dir-te això dels meus colors :-)
Les capses de colors tenen màgia... i siiiiiii han d'estar sempre amb el nom cap amunt!! :-DD
Mira aquí i veuràs més colors :-))
T'he contestat a l'entrada dels colors...és que em feia gràcia quedar-me d'alguna forma al món de les coloraines!! ;P
ResponEliminaPer cert i veient tants colors, quin és el teu color preferit??
Ja ho he vist, m'ha arribat el comentari al mail hehe, quina gràcia! ;-))
ResponEliminaNo tinc un color preferit... M'agraden tots, tot i que per coses diferents :-))... si fins i tot m'he fet algun jersei de ratlles de colorins que es va fer famós a la catosfera perquè vaig trigar gairebé dos anys en acabar-lo!! mira :-))
I aquí quan feia ja un parell de mesos que l'havia començat i deia que m'havia de posar les piles hehe :-))
M'agrada molt el blau, tots els tons de blau del cel, del mar... m'encanten les tonalitats dels colors de la tardor... m'entusiasma un vermell ben vermell... i el verd, que potser és el que menys faig servir en la roba, m'encanta en la gespa... el taronja de les "ídem" i les mandarines és xulíssim... a la tardor m'agrada molt el color marró per vestir... el gris té mil tonalitats i no és un color trist si el combines bé... en fi, cada color m'agrada per alguna cosa :-))