A vegades hi ha coses que se’t queden gravades a la ment, coses petites, detalls ximplets que, per molt que passi el temps, segueixes recordant per la senzilla raó que t’han fet riure.
Era l’any 1993, érem a Barcelona, a casa els meus pares, però ells eren al poble de l’avi, així que el pis era senceret per la meva germana, en Josep Lluís i jo. Nosaltres ja dúiem gairebé tres anys de casats i ja vivíem a Reus però havíem programat una setmaneta de vacances a Londres i, com el vol sortia d’El Prat, havíem anat un parell o tres dies abans a Barcelona per passar-los allí. En Josep Lluís, la Mercè i jo, ens entenem molt bé, tenim gustos similars, confiança, bon rotllo...
Mentre érem a casa, va resultar que per la tele van fer una pel·lícula d’aquelles que nosaltres en diem “una espanyolada” però, per la causa que fos, li vàrem trobar la gràcia i ens vàrem enganxar a veure-la... i, el més curiós, ens vàrem aprendre de memòria la cançoneta aquesta!! Cançoneta que cada estiu recordem com a moment còmic... i fa divuit anys!! (Asseguro que els tres ens sabem la lletra de pe a pa)
Avui, fa pocs minuts, parlant amb ella per telèfon, lamentant que la RENFE ens faci la murga per poder anar -amb calma i sense problemes- algun dia d’aquestes mes d’agost a Barcelona, hem recordat que no podríem cantar junts aquesta cançó... així que ells dos l’han cantat per telèfon!!
Dedico aquest post al meu marit i la meva germana, dues persones que estimo moltíssim... :-) I no li dedico res a la RENFE, per lletja i dolenta :-P
Nota: En aquest viatge a Londres va ser quan jo vaig voler conèixer "aquella cosa que volta d'Scotland Yard" hehe
una de les grans dames de la comèdia espanyola. Ens pot agradar més o menys, però era una crack!
ResponEliminaA mi sempre em va fer molta gràcia de petita, sobretot amb el José Luís López Vazquez, que li deia Pepito grillo, i no sé xq!
Crec que aquesta de la Rocío Dúrcal no l'he vista!!! i tb és un record de petita, les pelis de la Rocío amb ma germana! sobretot cantant una del vermellón! un conte versionat de la cenicienta.
RITS... hehehe saps que ens estem arriscant molt? Ens diran frikis segur... però i el que vàrem arribar a riure, això ja ho tenim per endavant! :-DD
ResponEliminaTé, El bermellón hehehe
buà, ja veus.... jo que tinc poca formació, tinc un màster en frikisme!!!
ResponEliminava, mira aquesta.... un gran mite de les tardes ma germana i jo....
http://www.youtube.com/watch?v=HcqD5lhiI9k&feature=related
d'aquesta peli sempre ens va fer gràcia, l'àvia, ens recordava la nostra....
Ai, d'aquesta la cançó em sona, però crec que no he vist la pel·li, perquè no recordo cap que sortís una avia :-DD
ResponEliminaSí, jo estic preparant la tesi pel Doctorat en friki... hahaha
I què me'n dieu de les pel·lícules de Paco Martinez Soria? ;-D
ResponEliminaMAC!! Hehehe tot i que no en sóc especialment "fan", he d'admetre que amb algunes escenes he rigut força... Ara recordo una imatge de l'actor menjant ous ferrats, que potser en té una dotzena (o més!) al plat :-DD
ResponEliminaJIJIJIJI és el que tenen algunes pelis d'aquelles... són tant dolentes que els hi pots trobar la gràcia i tot! quin dia baixareu a BCN? igual ens trobem...la contrasenya:Yo soy la vedette!
ResponEliminaAixí mateix, ELFRI :-) Saps el programa Cine de Barrio? Doncs nosaltres l'anomenàvem "Cine derribo" perquè algunes pel·lícules eren absolutament infumables hehe.
ResponEliminaTot i així, he de reconèixer que si algun dissabte érem a casa i n'enganxàvem alguna, si algun dels gags ens feia riure, ens la miràvem sense cap problema... per això li deia a la RITS això de ser friki :-)) i la veritat és que la cançoneta de la vedette em porta molt bons records ;-)
Nooooooo, si al final no anirem a Barcelona! I no per l'anada sinó per la tornada. Com pretenen que tota la gent que agafem el tren destí Tarragona i Reus a l'Estació de França, Passeig de Gràcia i Sants (on a vegades ja van drets) anem tots a l'Hospitalet a buscar-lo? Em reservo els comentaris perqueeee...