La qüestió és que obro el document de Word on copio totes les lectures de l’any per apuntar aquest que començaré demà i, a l’espai dedicat al número de pàgines, em trobo amb un problema, doncs miro el volum i veig que té:
1.- Introducció que acaba a la pàgina XXXVI
2.- Novel·la que acaba a la pàgina 291
3.- Propostes de treball que acaben a la pàgina 19
Ara bé...
1.- La primera pàgina numerada de la introducció és la X, tot i que la primera escrita seria una hipotètica “IX” que, no sé per què, no té número (crec que hi ha un estrany costum de no posar-lo a les primeres pàgines).
Això vol dir que, abans de la “IX” hi ha altres coses com un índex, una foto de l’autor...
2.- La novel·la comença a la pàgina numerada com a 4, tot i que la primera que conté text seria una hipotètica “3” que, imagino que per la mateixa ignorada raó d’abans, no han posat. Entre la pàgina XXXVI i la “3” hi ha unes fulles en blanc i una amb el títol de l’obra.
3.- Les propostes de treball comencen a la pàgina 4, tot i que també hi ha una pàgina anterior escrita que seria la “3”. Entre la pàgina 291 i la “3” hi ha unes fulles en blanc i una amb el títol “Propostes de treball”.
Com jo m’ho penso llegir tot... Algú seria tan amable de dir-me quantes pàgines té “això” i què poso a la casella? Moltes gràcies!
Això només ho pot contestar en Mac. Però segur que cal que llegeixis les propostes de treball? I faràs el treball i tot? Dona, ja sé que tu t'ho llegeixes tot fins l'última paraula, però això no és llibre, això és com si et fessin un examen, totalment a banda del llibre en si. I pensa que si tinguessis una altra edició, no hi seria això i no ho llegiries. En canvi en una altra edició el final del llibre no te'l perdries igualment. El final no són les propostes de treball.
ResponEliminaÉs que li he donat una ullada a les Propostes de treball i són xules ;-))
ResponEliminaEstan dividides en:
- Textos auxiliars
- Anàlisi literària
Però cada part té sub-parts (sembla mentida, eh? d'una pàgina no marcada amb el 3 fins a una marcada amb el 19, lo que dóna de sí) i una de les sub-parts de la segona part es titula "La solució dels enigmes"... i, clar, si em perdo tota aquesta tercera part del llibre, que té dues parts i bastantes sub-parts, em perdré això dels enigmes :-))
Saps una cosa, XEXU? En tots els llibres que llegim hi ha una falsedat... o, potser, una dada exacte però que condueix a una interpretació incerta.
ResponEliminaSi tu agafes un llibre que posa que té 566 pàgines, tothom pensarà que has llegit 566 pàgines, però no és així, perquè no hi ha cap llibre que comenci a la pàgina "1"...
Això anima al lector, certament, perquè quan comença el llibre i, al cap d'una estona mira i veu que va per la pàgina 23, pensa "mira, vaig a bon ritme", però no és així perquè, probablement, haurà començat per la pàgina 7... no perquè faci trampa, sinó perquè les pàgines 1, 2, 3, 4, 5 i 6 -que no vindran marcades- estaran gairebé en blanc algunes i amb dades de l'edició altres...
Assumpta... Són quarts de vuit del matí, sóc al bus i tinc son. Em penso que ho deixo pel Mac!! =P
ResponEliminaCom que jo no puc deixar que ho solucioni en Mac, ja ho intento fer jo mateix. :-DD
ResponEliminaQuan jo he de dir les pàgines que té un llibre, l'obro per la última que està impresa i apunto el seu número si és parell o li sumo 1 si és imparell. És a dir que en el meu compte entren les pàgines que l'editor ha numerat més una si són senars, perquè (i això és subjectiu) per mi el nombre de pàgines sempre ha de ser parell (en cada full n'hi ha dues, escrites o no). Com veus aquest compte no inclou les pàgines en blanc del final però si les de l'inici si l'editor les ha fet entrar (que no sempre passa).
En el cas del teu llibre aquest mètode ens donaria 20, que com es veu no pot ser, per tant hem d'anar a la numeració de la novel·la en si (obviant les propostes de treball, de la mateixa manera que ho fa el llibre al donar-lis una numeració diferent) i així, per mi, aquest seria un llibre de 292 pàgines.
És un mètode fàcil, que deixa en mans del mateix llibre decidir quines pàgines es compten o no (les que no entren en la seva pròpia numeració, no es compten i llestos).
Ara bé, que no es comptin no vol dir que no hem de llegir-les... jo no em perdria per res del món, un capítol titulat "La solució dels enigmes". :-))
YÁIZA.- Aaaai, és veritat que avui a França treballeu... aquí és festiu perquè és la "Diada dels Premis C@ts" :-DD
ResponEliminaMAC.- Oooooh, així no puc comptar les primeres pàgines en números romans? Són interessantíssimes, una introducció en tres parts:
- La novel·la policíaca fins a Gaston Leroux.
- Gaston Leroux: vida i obra.
- El misteri de la cambra groga.
Tot i que m'ho penso llegir, ho faré al final, sí, sí, perquè aquesta tercera part de la primera part em fa por que em desvetllaria massa misteris de l'obra ;-))
Quan vaig posar això dels enigmes ja pensava que et faria gràcia!! :-DDD
Buf! sort que passo després del Mc i ja em dóna la feina feta!
ResponEliminaI ara que m'ho ha posat fàcil, he de dir que estic totalment d'acord amb ell (que sempre és bon senyal). M'ho miro, a vegades, per mi, quantes pàgines té abans de començar, pe`ro com que no faig cap fitxa ni res de tot això, tampoc m'hi capfico massa.
La meva anarquia lectora... és així. Jo mai no puc assegurar que llegeixi totes les introduccions i els annexes. Si m'agraden els llegeixi, si no, no.
Ah! I m'ha agradat molt que li recordis a la Yáiza perquè avui és festiu per aquí! M'has arrencat una bona rialla,
ResponEliminaAmiga ASSUMPTA, el millor que té el "Mètode Mac de Comptamenta de Pàgines" (encara pendent de patentar) és que és pot seguir o no. Així que tu compta-ho com vulguis, que per això el llibre és teu. ;-DD
ResponEliminaAmic MAC, essent vos membre destacat del Planeta Numèric sóc absolutament incapaç de no seguir el vostre mètode :-DDD
ResponEliminaI jo que me n'alegro... a més pensa que un mètode que compta amb l'aval de la Carme, és un bon mètode per força. :-))
ResponEliminaEn una altra cosa que coincideixo amb ella, és en això de llegir els apèndixs i les introduccions només si el llibre m'ha agradat i per tant, coincideixo amb tu en deixar-ho sempre pel final (que n'hi ha que t'expliquen abans d'hora que l'assassí és el majordom i fa ràbia). ;-)
Jo deixaria aquesta casella en blanc. :) Què et sembla?
ResponEliminaAaaaai, MAC!! però hi ha un punt en el que no estic d'acord, ara m'hi he fixat... i és en que sempre siguin números pars! (clar que has dit que això era subjectiu, o sigui que aquesta part del mètode me la puc saltar) :-DDD
ResponEliminaVull dir que (normalment) quan jo agafo un llibre, per saber quantes pàgines té, miro la darrera que hi ha escrita, si l'altre banda està en blanc doncs no compta, que parlem de pàgines, no de fulles :-))
En quant a això de llegir-ho al final totes les parts "extra" sí que estem ben d'acord... encara recordo com em van xafar un llibre d'en Pere Calders
MAC!! Ja t'explicaré això dels enigmes hehehe
JOSEP LLUÍS, De fet, és una opció força prudent i assenyada hehehe si no estem segurs d'una cosa, millor no dir res i així segur que no ens equivoquem! :-))
El que passa és que ja saps que a mi em costa estar calladeta hehehe :-DD
Assumpta.... has aconseguit que la meva estimadíssima calculadora Hewlett-Packard, amb els seus deu anys d'història, hagi entrat en un espiral de càlculs del qual no se n'ha acabat de sortir... bé, sortir, sortir.. sí que li ha sortit fum!
ResponEliminaAi senyor, em veig incapaç de calcular tot això... vaig a fer una migdiada.
PORQUET.- Com va anar la migdiada, fill meu? ;-))
ResponEliminaAi, què maques les Hewlett-Packard!! Eren de les xules, eh? Mon germà en tenia una... Espero que s'hagi recuperat de la sortida de fum :-DD