El Petit Blog -tot seguint el seu germà gran- s'apunta al moviment Quick Blogging, amb el compromís de superar, durant els mesos de juliol i agost, el seu propi rècord, establert el maig de 2011 amb 27 posts!!
Per començar, aquí deixo un vídeo d'un pianista suuuuuuuuper Quick!! No us ho perdeu, val la pena i no dura ni un minut i mig!! ;-)))
Que ràpid que es llegeix aquest post... i que ràpid que es mira aquest vídeo... com sou... els quicks! :D
ResponEliminaGenial el pianista... com t'ho has fet per convèncer-lo d'apuntar-se als quickers? això si que no ho podré superar!!!!
Perdó, perdó, perdó... on diu quickers, havia de dir Quicks!
ResponEliminaHehehe fer posts al Petit Blog sempre és ràpid, gairebé es fan sols! ;-))
ResponEliminaEl pianista m'ha enviat un correu oferint-se a participar... és molt amable :-DDD
Per cert, que val Quicks i també Quickers (potser, fins i tot seria més correcte "Quickers i Slowers" jo em sembla que ho estic posant indistintament) ;-)))
No sé si saps, estimada amiga, que per arribar a aquest moment quick, el virtual pianista ha passat molts, molts, molts, però molts moments slow d´assaigs.
ResponEliminaPer cert una meravella d´interpretació!!
Bessets!!
LLUNETA, sí, xiqueta :-)) Ja suposo que tocar així requereix hores i hores i dies, setmanes, mesos i anys de preparació... i que, els primers deuen ser Slow... la qual cosa em confirma que l'Slow és un pas per aconseguir la perfecció, i la perfecció és el Quick! :-DDDD
ResponEliminaPetonassos, guapíssima!!
M´ha sortit recargolada sa nina!!! ;)
ResponEliminaBessets, més i més slow-s!!!
Toca fuses i semifuses com si de corxeres es tractés. Ostras!!
ResponEliminaJo sóc quick, però hauria de ser slow, pel meu bé.
Petons, xata.
Ja m'estic estressant amb tant quick... que jo estic de vacances, eh! Tornar i trobar-me 16 posts teus, comptant el del Cartes, és una mica excessiu, trobo. Però bé, ja veig que serà un estiu carregadet. Jo torno aviat.
ResponEliminaBé, bé, el pianista, molta canya li fot, però això fa que la música no es gaudeixi, té mèrit, però no és agradable a les orelles.
Hehehe però home, això no és un concert per "gaudir de la música" (tot i que a mi m'agrada força com sona... serà que sóc una veritable Quick!) ;-)) La gràcia està en la velocitat de les mans és increïble!! M'encanta, per mi és el millor vídeo de tots els que he posat de velocitat, per això fins i tot el vaig "recordar" al post següent ;-))
ResponEliminaNo t'estressis, homeeee!! :-DD