És una bonica història.
Fa uns anys, vaig comprar-me una samarreta molt bé de preu que tenia el coll amb una forma rara... A més duia com uns botons metàl·lics horribles. Els vaig treure (vaig pensar que, a la primera rentada allò es rovellaria i em faria malbé la samarreta) i en vaig posar uns altres, tots blanquets i bonics, petitons. Ara, li tornaré a canviar els botons per uns com beige amb forma de floreta i serà com si tingués samarreta nova... I qui em digui que no li enviaré en XEXU a que li trenqui les cames!!
Faré fotos... potser...
No no, jo només trenco les cames als que em poden guanyar en els jocs, perquè quan un no dóna per més, s'ha de buscar altres mètodes per guanyar. Però no trencaré les cames a ningú per tenir una opinió diferent, cadascú és lliure de pensar el que vulgui, màxim respecte, encara que sembla que està de moda el contrari. Si tu creus que serà com nova, doncs serà com nova. En tot cas has de fer fotos d'abans i de després, és clar.
ResponEliminaDona, això és ben evident... si té uns botons nous, ja té alguna cosa de nova, aquesta samarreta!
ResponEliminaSegur que et queda ben maca!
Ets la reina del tunejat: mandales, samarretes... :)
Veus, XEXU com la CARME em dóna la raó? I jo que pensava que t'agradava trencar cames... ja veus :-P
ResponEliminaCARME, "la necesidad agudiza el ingenio" que diuen els veïns hehehe si no puc comprar roba nova, canvio una mini-cosa i em faig la il·lusió que és una mica nova :-DD