Doncs mira, això es pot fer estensible i dóna per un post! Però parlant de llibres, la solució perquè la llista no sigui tan llarga al final del temps és, a partir d'ara, només llegir llibres que et vinguin molt i molt de gust de llegir, llibres que no et pots morir sense haver llegit. Això, i començar a buscar-los per tot arreu, llibreries, biblioteques, amistats o per on sigui. A què esperes per començar a fer una llista? Quan ja hi hagi uns quants títols, ja ens l'ensenyaràs.
El problema, amic XEXU, és que el pitjor del cas és que molts d'aquests llibres ni tan sols sé que existeixen!! I això sí que és greu!! O, tot i que saber que existeixen, no sé que m'agradarien!!
Hi ha tants autors que m'agradaria llegir!! Ara m'ha agafat per pensar en Robert Louis Stevenson i en Mark Twain... Sí, els poso a la meva llista :-))
Assumpta, no et preocupis, dona; pren consciència que una vegada morta no seràs conscient de totes les coses que has deixat de fer! Així doncs, penso que és millor que et dediquis a gaudir en cos i ànima al llibre que estiguis llegint en cada moment, dedicant-li tot el temps que el llibre demana, i sense voler córrer massa. Pensa que el seu autor-a es deu haver passat molta estona pensant cada frase i no hem de fer-li el lleig de no assaborir-les totes... Una abraçada!
Per circumstàncies personals no miro massa endavant, ni m'agrada fer plans, ni vacances programades...el futur m'aterroritza, i el passat ja no existeix. El més important és el llibre que llegeixes ara, el llibre que t'acompanya a la tauleta de nit, sigues feliç avui llegint, el demà queda lluny. Un article de Carlos García Gual al suplement Babèlia del diari EL PAÍS que deia que estima la literatura perquè l'ajuda a viure, amplia el nostre univers, ens obre finestres i experiències i ens convida a entendre i a conviure amb altres aventures; drames i realitats. Ens ajuda a alleugerar el camí i sobretot ens ajuda a recordar la nostra condició. Un dels meus escriptors preferits en Jaume Cabré, diu: “Hi ha sentiments, com ara el de saber que em vaig fent gran i que, vulguis o no, pots mirar enrere i comences a tenir record, també s’activen moltes altres pulsions: què és el present, què és el passat, què és el futur. L’Arcàdia i la Utopia. El futur és un desig, un somni; és la gran coartada dels polítics i és cap on mira la gent jove i on la gent gran no vol mirar gaire fixament perquè els pot encegar la presència de la mort. Per la seva pròpia essència, no el tenim a les mans. El present, què és? No ho acabo de saber: prou feina tinc a viure’l i mai no sé si tot just és esperança o ja és record: és sentiments, accions, impulsos, dubtes...És un ocell que se’ns escapa de les mans; és com una novel·la. I el passat? Això si que ho sé. El passat està delimitat i saps que el posseeixes a través del record. És això: amb certitud, només posseïm el passat. I si hom no està satisfet d’aquest passat? Docs s’ha d’aguantar perquè la vida no admet replay.” Vaja rotllo que he fet Asumpta...ho sento sigues feliç llegint!
MARIA, No dona, no et posis trista... només era una reflexió... pensa en la gran quantitat que n'has llegit i les bones estones que has passat :-))
LLUNETA, Tens tota la raó, preciosa, però, tot i així, és maco que algú t'ho recordi de tant en tant!! :-DDD
MARTA, Nooooooo cap rotllo, al contrari, m'ha agradat molt llegir tota la teva reflexió :-)) És cert, el passat és nostre i, pensant en aquest tema concret, més val no centrar-se en aquells llibres que no hauré pogut llegir sinó recordar aquells que m'han fet passar tan bones estones!! ;-)))
Assumpta, em vaig deixar el més important que volia dir, pel que fa al teu títol de de certes coses val més no prendre gaire consciència....pel que fa a la mort sigues una mica "inconscient". Ara sí!
Ostres Assumpta amb quin mal de cap et trobo!! Com tinc més anys que tu, ja em puc permetre la llibertat de donar-te consells... Viu el moment i gaudeix-lo i no pensis més enllà!! Aquesta és una manera de fer que a mi m'està donant molt bon resultat i per això te'l recomano. Encara que ja se que no t'he descobert res nou, perquè amb tot el que he anat descobrint de tu, he vist que gaudeixes i t'entregues amb tot el que fas i sempre amb aquell toc d'alegria i il.lusió...i humor!!... Només cal veure aquesta imatge que has escollit de la Sra. llegint a peu dret a la llibreria, per no perdre ni un minut de la seva vida i anar fent via!! Una abraçada.
Què ningú s'espanti! Que de veritat que no era cap post trist... Senzillament vaig pensar que necessitaria viure moltes vides per poder llegir molt i que és una pena saber que em perdré llibres que segur que m'haurien agradat molt -molts d'ells perquè ni tan sols sabré que existeixen- però estic contentíssima d'haver-ne llegit alguns que m'han fet passar estones inoblidables :-))
JOTAPÉ, Hahahaha val, d'acord, si només fossin un o dos ja hi signo :-DD
MARTA, Ja veig que amb el títol us he fet pensar que aquest era un post preocupat... No, no... era mig en broma, mig seriós i mig en broma... Sí que penso que m'agradaria fer algunes coses abans de morir-me, però la veritat és que saber que no les podré fer no em fa sentir malament :-)) Vull dir que va ser un pensament d'un moment, que no era trist :-)) Estic segura que, quan ens morim, anem a un lloc infinitament millor que aquí, així que hi guanyarem de molt ;-))
MONTSE, Xiqueta! ;-)) Nooooo, no t'has de preocupar gens ni mica ja saps que a mi em passen pensaments pel cap i en faig un post :-)) La idea de la senyora velleta llegint a la llibreria és exactament la que tu has copsat! hehehe "aprofitar el temps" de la millor manera possible ;-))
El problema és que no sabem que un llibre ens agrada molt i molt fins que ja l'hem llegit i això fa que en tinguem molts a la llista sense saber si seran dels millors o no. A part mai podrem llegir-los tots, ja que sempre se n'aniran escrivint i escrivint. Gracies a Deu, i que no parin. Potser quan ens morirem també tindrem una biblioteca infinita on poder gaudir de bones lectures. Qui sap!
Doncs mira, això es pot fer estensible i dóna per un post! Però parlant de llibres, la solució perquè la llista no sigui tan llarga al final del temps és, a partir d'ara, només llegir llibres que et vinguin molt i molt de gust de llegir, llibres que no et pots morir sense haver llegit. Això, i començar a buscar-los per tot arreu, llibreries, biblioteques, amistats o per on sigui. A què esperes per començar a fer una llista? Quan ja hi hagi uns quants títols, ja ens l'ensenyaràs.
ResponEliminaEl problema, amic XEXU, és que el pitjor del cas és que molts d'aquests llibres ni tan sols sé que existeixen!! I això sí que és greu!! O, tot i que saber que existeixen, no sé que m'agradarien!!
ResponEliminaHi ha tants autors que m'agradaria llegir!! Ara m'ha agafat per pensar en Robert Louis Stevenson i en Mark Twain... Sí, els poso a la meva llista :-))
especialment llibres d'en Terry Pratchett ;)
ResponEliminaAssumpta, no et preocupis, dona; pren consciència que una vegada morta no seràs conscient de totes les coses que has deixat de fer! Així doncs, penso que és millor que et dediquis a gaudir en cos i ànima al llibre que estiguis llegint en cada moment, dedicant-li tot el temps que el llibre demana, i sense voler córrer massa. Pensa que el seu autor-a es deu haver passat molta estona pensant cada frase i no hem de fer-li el lleig de no assaborir-les totes...
ResponEliminaUna abraçada!
PONS 007, N'he llegit un!! :-DDD
ResponEliminaGALIONAR, M'agrada això que dius... Sí, l'autor ho ha escrit per nosaltres i ho hem d'assaborir :-))
Doncs tens raó. Si vols que t'ho digui no m'ho havia replantejat mai. Provoca tristesa...
ResponEliminaViu cada segon com si fos l´últim.
ResponEliminaAixò ja ho saps, oi?
No et posis trista pel que ha de venir, gaudeix d`alló que tens.
Això ja ho saps, oi?
No hi ha moltes més coses, així ho penso.
Una aferradeta ben gran!!
Per circumstàncies personals no miro massa endavant, ni m'agrada fer plans, ni vacances programades...el futur m'aterroritza, i el passat ja no existeix. El més important és el llibre que llegeixes ara, el llibre que t'acompanya a la tauleta de nit, sigues feliç avui llegint, el demà queda lluny. Un article de Carlos García Gual al suplement Babèlia del diari EL PAÍS que deia que estima la literatura perquè l'ajuda a viure, amplia el nostre univers, ens obre finestres i experiències i ens convida a entendre i a conviure amb altres aventures; drames i realitats. Ens ajuda a alleugerar el camí i sobretot ens ajuda a recordar la nostra condició. Un dels meus escriptors preferits en Jaume Cabré, diu: “Hi ha sentiments, com ara el de saber que em vaig fent gran i que, vulguis o no, pots mirar enrere i comences a tenir record, també s’activen moltes altres pulsions: què és el present, què és el passat, què és el futur. L’Arcàdia i la Utopia. El futur és un desig, un somni; és la gran coartada dels polítics i és cap on mira la gent jove i on la gent gran no vol mirar gaire fixament perquè els pot encegar la presència de la mort. Per la seva pròpia essència, no el tenim a les mans. El present, què és? No ho acabo de saber: prou feina tinc a viure’l i mai no sé si tot just és esperança o ja és record: és sentiments, accions, impulsos, dubtes...És un ocell que se’ns escapa de les mans; és com una novel·la. I el passat? Això si que ho sé. El passat està delimitat i saps que el posseeixes a través del record. És això: amb certitud, només posseïm el passat. I si hom no està satisfet d’aquest passat? Docs s’ha d’aguantar perquè la vida no admet replay.” Vaja rotllo que he fet Asumpta...ho sento sigues feliç llegint!
ResponEliminaMARIA, No dona, no et posis trista... només era una reflexió... pensa en la gran quantitat que n'has llegit i les bones estones que has passat :-))
ResponEliminaLLUNETA, Tens tota la raó, preciosa, però, tot i així, és maco que algú t'ho recordi de tant en tant!! :-DDD
MARTA, Nooooooo cap rotllo, al contrari, m'ha agradat molt llegir tota la teva reflexió :-))
És cert, el passat és nostre i, pensant en aquest tema concret, més val no centrar-se en aquells llibres que no hauré pogut llegir sinó recordar aquells que m'han fet passar tan bones estones!! ;-)))
Però, si ni tan sols t'esperes a arribar a casa per començar a llegir, xiqueta. Jo crec que se te'n quedarà per llegir només un, dos a tot estirar.
ResponEliminaAssumpta, em vaig deixar el més important que volia dir, pel que fa al teu títol de de certes coses val més no prendre gaire consciència....pel que fa a la mort sigues una mica "inconscient". Ara sí!
ResponEliminaOstres Assumpta amb quin mal de cap et trobo!!
ResponEliminaCom tinc més anys que tu, ja em puc permetre la llibertat de donar-te consells...
Viu el moment i gaudeix-lo i no pensis més enllà!!
Aquesta és una manera de fer que a mi m'està donant molt bon resultat i per això te'l recomano.
Encara que ja se que no t'he descobert res nou, perquè amb tot el que he anat descobrint de tu, he vist que gaudeixes i t'entregues amb tot el que fas i sempre amb aquell toc d'alegria i il.lusió...i humor!!... Només cal veure aquesta imatge que has escollit de la Sra. llegint a peu dret a la llibreria, per no perdre ni un minut de la seva vida i anar fent via!!
Una abraçada.
Què ningú s'espanti! Que de veritat que no era cap post trist... Senzillament vaig pensar que necessitaria viure moltes vides per poder llegir molt i que és una pena saber que em perdré llibres que segur que m'haurien agradat molt -molts d'ells perquè ni tan sols sabré que existeixen- però estic contentíssima d'haver-ne llegit alguns que m'han fet passar estones inoblidables :-))
ResponEliminaJOTAPÉ, Hahahaha val, d'acord, si només fossin un o dos ja hi signo :-DD
MARTA, Ja veig que amb el títol us he fet pensar que aquest era un post preocupat... No, no... era mig en broma, mig seriós i mig en broma... Sí que penso que m'agradaria fer algunes coses abans de morir-me, però la veritat és que saber que no les podré fer no em fa sentir malament :-)) Vull dir que va ser un pensament d'un moment, que no era trist :-))
Estic segura que, quan ens morim, anem a un lloc infinitament millor que aquí, així que hi guanyarem de molt ;-))
MONTSE, Xiqueta! ;-)) Nooooo, no t'has de preocupar gens ni mica ja saps que a mi em passen pensaments pel cap i en faig un post :-))
La idea de la senyora velleta llegint a la llibreria és exactament la que tu has copsat! hehehe "aprofitar el temps" de la millor manera possible ;-))
llibres!!!! Jo em pregunto si serè capaç d'entendre el llibre més important pera mi!
ResponElimina70 llibres en un, impressiona no?
Petonets.
DRAPAIRE... La Bíblia? ;-)) I tant que impressiona! S'ha de llegir amb el cor ♥
ResponEliminaEl problema és que no sabem que un llibre ens agrada molt i molt fins que ja l'hem llegit i això fa que en tinguem molts a la llista sense saber si seran dels millors o no.
ResponEliminaA part mai podrem llegir-los tots, ja que sempre se n'aniran escrivint i escrivint. Gracies a Deu, i que no parin.
Potser quan ens morirem també tindrem una biblioteca infinita on poder gaudir de bones lectures. Qui sap!
Hi ha tantes coses que no tindrem temps de fer. Per això és important saber triar quina fem en cada moment.
ResponElimina