EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dijous, 29 de novembre de 2012

Però... què hem fet??

Fa uns dies que només faig que donar voltes amunt i avall amb el que ha passat amb les eleccions... D'una decepció terrible, que em va deixar els ànims per terra, vaig anar passant a més "passotisme" (Bé, si això és el que vol la gent...) A cert optimisme que marxava aviat...

Avui he vist el comentari d'un lector (Xicarró) a aquesta notícia del Nació Digital del que em permeto copiar uns trossets:


"Ara que ja ha passat la febre electoral, potser algú voldrà reflexionar sobre el què hem fet entre tots. Acabem de matxacar l'únic president de la Generalitat que ha desafiat obertament Espanya, des de Lluís Companys.

A Madrid encara no s'ho creuen. Fa una setmana estaven contra les cordes, segurs que no podrien fer res contra un Govern de Catalunya fort, amb un suport majoritari i entusiasta. Tot era fum. Nosaltres sols ho hem engegat tot a rodar. Dividits, acovardits i acorralats. Saben que ERC només són crits i consignes, saben que a l'hora de la veritat trauran qualsevol excusa -l'esquerranisme, per exemple- i abandonaran CiU, i pactaran amb el PSC o amb qui sigui, lluny de la Independència. Ja ho han fet dues vegades i ho seguiran fent.


Ens hem carregat el primer i únic projecte viable d'Independència que ha tingut Catalunya des de fa 300 anys. Hem transformat l'eufòria en desesperació, desconcert i por.


Amb raó totes les clavegueres de Madrit anaven contra Mas: els altres no els fan cap por, no tenen cap credibilitat. Vençut Mas, mort el problema. Vot a vot, l'espanyolisme ha perdut en aquestes eleccions, però en realitat és com si haguera guanyat per majoria absoluta."


Doncs això...

20 comentaris:

  1. Això és una opinió, similar a la teva, però suposo que entens que no és una veritat absoluta, oi? No em vull barallar amb tu, no ho fem per altres temes, no començarem per la política. Ja saps que jo donava suport a Mas mentre mantingués la promesa de deixar-nos decidir, fins i tot saps que el valoro com a líder, i per mi és dels que millor parla i raona, res a dir. Però el partit deixa molt per desitjar, eh? No són 50 escons de Mas, recordem, són 50 escons de CiU. No tothom és com ell en el partit, ni molt menys. N'hi haurà de bons, i n'hi haurà de no tan bons.

    Digui el que digui el comentarista que esmentes, que pel que veig té tanta credibilitat com tu i com jo, perquè no deixa de ser un comentarista d'un diari, la meva opinió és contraria, i encara que no coincideixi amb tu, donat el nostre desconeixement general, per mi Junqueras és un líder sòlid que sap el que fa i sap el que vol. No es vol vendre de seguida ni ocupar una cadira que li regalen en safata de plata. Vol collar el govern, fer que no es desviï, i a l'hora no deixar-se portar per les polítiques nefastes que proposa CiU en molts àmbits.

    No ens podem deixar portar per l'eufòria del moment que vivim, les coses s'han de fer bé, i mentre no hi hagi referèndum, hem de viure també, i en molts casos, sobreviure, cosa que no es pot dir de tothom, malauradament. No s'ha perdut res, jo segueixo pensant que CiU com a partit no és independentista, però sí que està a favor del dret a decidir, de fer un referèndum, i aquest és el primer pas. ERC sí que és independentista i diu tenir les coses molt clares, no només referèndum, sinó tirar endavant el procés, i coliderar-lo si cal.

    Sense voler ofendre, segueixo sense creure'm massa en Mas ni el seu partit, tot i així, li dono el meu suport, no incondicional, però el té. De la mateixa manera et dic que si ERC ara fa la ximpleria de pactar amb PSC o desviar-se del que ha promès, perdran el meu suport i el meu vot, perquè ells també juguen amb les nostres il·lusions. Pensa que no tots els votants de CiU són o eren independentistes, molta gent els votava sense aquestes idees. Duran, per exemple, no ho és ni ho serà mai. En canvi, tots els votants d'ERC sí que ho són, potser no tots de sentiment i ara també n'hi ha per temes econòmics i el que sigui, però tots ho són, perquè aquest és el primer punt del seu programa. Sé que altres punts del seu programa són totalment contraris a les teves idees i ho respecto, no pretenc convèncer-te de res. Bé, sí, només d'una cosa. Canvia aquest ànims, perquè estant així les coses el referèndum està més assegurat que mai. Ningú no pot afirmar que es farà al 100%, però amb ERC segona força hi ha moltes més possibilitats de que es faci, i que es faci aviat.

    No hi ha res perdut, a Madrid poden dir el que els vingui en gana, però el poble va parlar clar, i qualsevol, tret de la Camacho, sap sumar els resultats, ni que sigui amb calculadora.

    ResponElimina
  2. No llegiré el llarg comentari d'en XeXu abans de comentar-te perquè no em vull influenciar:

    Discrepo enormement amb tu, Assumpta. Molt, i ja t'hauria explicat el perquè en el teu blog si no haguessis vetat els comentaris. CiU s'ha fotut una patacada, i tu veus en això la catàstrofe nacional més gran del món. Ara ja no anirem enlloc i la culpa de TOT és dels imbècils que han preferit votar ERC o vés a saber quins partits, no?. Però no. A Madrid poden dir missa, però aquestes eleccions han reflectit perfectament quant sobiranisme tenim a Catalunya (encara que no fos tant com voldríem). Perquè a cap diari estranger se li escapa que ERC i les CUP són independentistes, o que ICV està a favor del referèndum. Que tampoc se'ns escapi a nosaltres, i que CiU no utilitzi la seva patacada com a excusa per no tirar endavant un referèndum. Si el vol fer, sap que hi ha 3 partits més que el recolzaran, no veig perquè la no-majoria hauria de ser una excusa.

    D'altra banda, crec que Mas ha comès dos errors durant la campanya:
    - Demanar el vot prestat als independentistes. Queda clar que el vot prestat el va tenir a les darreres elecions. Els votants de CiU de tota la vida han seguit votant el Mas... els que van votar l'altre cop (donant aquests 14 escons que ara ja no tenen) votaven per fer fora el tripartit (i s'entén, eh!). Però aquests vots que ja van ser prestats, han desaparegut després de dos anys de retallades (com també s'entén, crec jo).

    - Centralitzar el projecte d'independència en CiU, com si cap altre opció política pogués fer-ho (demanant el vot, entre altres). (i aprofito per dir que m'ofèn això que "ERC només són crits i consignes"). Al assosiar CiU=Independència, la imatge que ha donat al perdre escons CiU, és de que hagin perdut força les ganes d'independència. I no, tot al contrari. Les ànsies d'independència hi són igual, però al gent ha dit clar que NO vol concedir tot el poder d'aquest procés a un sol partit, i potser també està dient que NO vol donar-lo a un partit de dretes (o de centre-dreta, si vols). Així que si a Madrid els arriba la imatge de desfeta que tu comentes, al meu parer és a causa d'aquesta mala associació que s'ha fet del tema en campanya.

    I un altre motiu que no té massa a veure, però pel qual també CiU ha perdut votants, és perquè per un cop a la vida s'ha declarat obertament a favor de la independència... i segur que hi ha un tipus de votant que ha sortit corrents i ha decidit votar el PP.


    I abans d'acabar, et diré que jo hagués volgut molts més escons independentistes, fossin de CiU o d'ERC o de les CUP. És a dir, que la patacada de CiU no m'alegra gens, si és que ha volgut dir perdre escons independentistes. Però que ERC sigui segona força i necessària per governar, doncs m'agrada molt.


    ResponElimina
  3. Home, XEXU, ERC va fer president en Montilla (ufff quina esgarrifança)... però ara "li fa fàstics" a sumar amb CiU.

    Els meus ànims estan avall, avall... vaig passar setmanes somiant i m'he pegat una patacada tan grossa, que no m'ho trec del cap.

    I pensar que hi va haver catalans que es fregaven les mans amb la merda del diari El Mundo... jo mai de la vida hauria cregut res d'aquesta publicació en contra de ningú... res... sé que la veritat no els importa. Poden publicar el que vulguin, perquè s'ho inventen i es queden tan amples.

    Va començar l'ABC inventant que en Mas, a Moscú, havia estat a una suite de 1.600 Eurus la nit... i hi havia catalans que s'ho creien!! i s'empipaven i demanaven explicacions!!

    Però que es pensen que en Mas és imbècil? Que no saben que ell sap que qualsevol cosa que faci és analitzada amb microscopi? Com ha d'anar a gastar 1.600 Eur per nit?

    Sortosament, l'Enric Lacalle, que encara és prou bona persona... i és PEPERU!!! Va dir que tot això era mentida i que les habitacions rondaven els 200 Eurus i que les havien pagat ells.

    Ha demanat perdó l'ABC? S'han disculpat els que ho feien córrer (fregant-se les mans) per Twitter?

    Però això no era res... 1.600 eurets de res... era poca cosa. Havia de venir el rei de la immoralitat, la mentida, la porqueria... en Pedrojota a dir-la més grossa... Comptes a Suïssa!! (curiosament la mateixa acusació que fa anys li van fer a en Carod i que era una mentida pudent)... i aquí és on jo ja no m'ho podia creure...

    En Pere Navarro que ara demana la presumpció d'innocència "pels seus" anava parlant de corrupció... Concretament un dels socialistes imputats a Sabadell, al seu twitter parlava de CorrupCiU.

    I ERC... posaven cara de bons nens i deien que, clar... que ells... que beeee... que siii...

    Per l'amor de Déu! Que era el diari El Mundo!!! On estava la GRANDESA DEMOCRÀTICA d'aquesta gent defensant la presumpció d'innocència pel PRESIDENT DE LA GENERALITAT???

    O és que ell no té dret a aquesta presumpció?

    Quan aconsegueixi que se'm passi el disgust... No sé quan serà, però espero que algun dia se'm passarà... crec que, de totes formes, la il·lusió que tenia ja no serà la mateixa.


    ResponElimina
  4. YÁIZA, Ja m'ho imagino que discrepes molt...

    Aclarir que això que "ERC només són crits i consignes" forma part del comentari que jo he copiat. Jo no ho pensava... al menys no ho pensava abans i em pots ben creure... ara ja no ho tinc tan clar.

    Ja que et veig tan convençuda... em podries explicar què tenia de bo entrar en el govern tripartit fent president en Montilla?

    I, per acabar, dius que t'agrada que ERC sigui força necessària per a governar... i doncs, què és el que estic dient jo? Que ERC hauria de mullar-se i ENTRAR en el GOVERN... però no, els agradava més en Montilla...

    ResponElimina
  5. Ah, YÁIZA, jo no vaig "vetar" els comentaris... Això sona a censura i és molt lleig. Senzillament, el meu estat d'ànim no estava com per entrar a discutir amb ningú... i vaig preferir deixar-ho estar per uns dies. Res de "vetar".

    Si jo hagués rebut comentaris i no els hagués volgut publicar podries dir-me que "vaig vetar" comentaris... però no és el cas. Volia estar llargues hores amb l'ordinador tancat, volia descansar... Jo no "veto" comentaris.

    ResponElimina
  6. Assumpta, el meu pare pensa com tu, que s'ha deixat escapar una oportunitat.

    Jo crec que no. Que tot anirà fent el seu curs i que al final ens en sortirem. La patacada de CiU em va emprenyar, vaig pensar que el país no sabia prioritzar. Ara mateix també crec que el Junqueras és un cagat per no voler entrar al govern, però estic segur que des de l'oposició també treballarà a favor del referèndum.

    En aquest moment, l'únic que m'inquieta una mica és el senyor Duran i Lleida. Per favor, que se'l petin d'una vegada.

    ResponElimina
  7. Assumpta res està perdut....ho aconseguirem .....me n'alegro que tornis a estar per aquí com que al blog gran vas tancar els comentaris em tenies amoïnada! pensa amb la suma de tots 87 diputats!

    ResponElimina
  8. Perdona si el terme "vetar" ha estat l'inadequat. Tant tu com jo sabem què volia dir: que els vas tancar. El que s'interpreta des de fora (no coneixem el teu estat d'ànim al peu de la lletra) és que no tens ganes que ningú argumenti en contra de la teva opinió. Això és tot.

    No sé quin va ser el gran problema de fer president a Montilla. Evidentment no va ser una legislatura per aplaudir, però el PSC en aquell moment era un partit fort, d'esquerres (com ERC) i que fins al moment havia mostrat una bona dosi de catalanitat fent el primer passet per millorar les coses a Catalunya: un nou Estatut (que després se'n va anar a prendre vent, ja). Montilla no va ser un gran president, no tenia carisma, i no va fer gaire res de bo. Però en aquell moment ERC tenia molt més a veure amb el PSC que amb cap altra partit, ja que coincidien plenament en l'eix socioeconòmic (dretes-esquerres) i força en l'eix nacional (el PSC estava en un moment més catalanista).

    A mi ja m'estaria bé que ERC formés govern amb CiU, però entenc la reticència ja que ERC no es vol comprometre a haver de tirar endavant polítiques en les que ells no creuen i CiU sí. Donaran recolzament en allò que estan d'acord: sobirania. En la resta, només si arriben a un acord que agradi a tothom amb CiU.

    ResponElimina
  9. Jo també vaig sentir que s'havia perdut una oportunitat, millor dit: l'oportunitat... l'única que teníem. Ho vaig sentir molt intensament.

    Ara penso que no, que potser no s'ha perdut, però tampoc confio massa.

    El que és segur que l'optimisme, l'eufòria i la il·lusió de la gent no és gens gens la mateixa que abans de les eleccions. Es nota en l'ambient.

    Però si no confio en els polítics, gaire o gens, confio en els moviments de la societat civil. I sé que l'Omniun i l'ANC i els municipis per la independència, vetllaran les coses i que ells si que estan coordinats i que si l'han de tornar a muntar la muntaran bona i a veure què passa. No ens rendirem.

    ResponElimina
  10. Pensa que molta gent que ha votat ERC en comptes de CiU és perquè no vol més polítiques com les d'aquests dos anys (no és exactament el meu cas, en realitat). Si ERC entra al govern, sent minoria, no tindrà més remei que acceptar de fer el que els de CiU vulguin. No tindran elecció. I això és precisament el que no vol gran part de l'electorat d'esquerra (almenys així és com ho han llegit ells).

    Ara llegia les respostes que donaves a en XeXu. Em sap greu que això t'hagi deixat l'estat d'ànim tan tocat, però potser (et dic això amb tota la bona intenció del món, d'acord?) no hauries de convertir en la teva màxima il·lusió en un moment donat de la vida, un tema polític... perquè passa el que passa. El que vull dir és que el procés cap a la sobirania no pot ser el pilar central de la vida d'una persona que no es dedica a la política. És important, sí! Però tant com per a què ens faci sentir tan malament si no va bé? Jo crec que no.

    D'altra banda, pel que fa el tema de les acusacions de El Mundo, evidentment és una cosa que fa molta pudor, i que sortís casualment en plena campanya hauria de ser il·legal. Esperem que hi hagi represàlies. De totes maneres, em penso que allò que diuen en castellà que "si el río suena es que agua lleva" ho podríem aplicar. Sempre respectant la presumpció d'inocència, eh... Però el que he anat veient (tot molt decebedor) és que cap "alt càrrec" se salva d'estar més o menys esquitxat per assumptes poc nets. Diguem malpensada. Però pensar d'una altra manera em sembla confiar massa en la bondat dels polítics.

    ResponElimina
  11. MBOSCH, Res voldria més que -en aquest tema, clar- equivocar-me i que no sigui veritat això de l'oportunitat perduda... però així ho he sentit... com un cop molt fort, molt dur.
    Una cosa en la que somies, que penses que tens a tocar dels dits i veus que la gent no reacciona com esperaves :-)
    Tu, amb 17 anys, com el meu nebot, ho expliques millor que jo amb 50 "vaig pensar que el país no sabia prioritzar... exactament. No es pot dir millor: No es tractava de fer en MAS president a perpetuïtat, es tractava que, quan algú té els nassos de dir "Doncs va, som-hi!", jo pensava que una gran majoria li faria costat. Després, quan ja fossim un Estat normal, ja tornaria cadascú a votar el color que més li agradés... però no va estar així :-(


    ELFRI ;-) Tan de bo tingués el teu optimisme, de veritat... però jo ho veig molt, molt negre, molt.
    A més, amb aquests 87 veig que sumes ICV sí... d'acord amb el dret a decidir amb la boca petita... però que les primeres declaracions de l'Herrera siguin "els ho farem passar malament"... Aquest noi té una mena d'odi amagat (o sense amagar) que fa por: Herrera proposa un pacte amb PSC i ERC per no fer Mas president (Tripartit III)...
    I representa que pactant amb el PSC garanteix el dret a decidir?
    D'ICV no me'n fio gens ni mica, ni un pel.

    ResponElimina
  12. YÁIZA, Mai he defugit una bona discussió. Sempre he entès clarament la diferència entre "barallar-se" i "discutir-se"... La primera de les dues paraules l'evito tan com puc... La segona no, gens... Si a això afegim que sé que en moooooooolts temes penso diferent que la gran majoria catosfèrica, comprendràs que mai tancaria comentaris "per no trobar-me opinions contràries a les meves"...

    Això sí, molt divertit el comentari en que dius que no saps quin va ser el problema de fer president en Montilla... Doncs res, t'ho explico:

    - L'any 2003 CiU va guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya (com ha fet SEMPRE, per cert) amb 46 diputats. En segon lloc va quedar el PSC amb 42 diputats.
    ERC i ICV van sumar vots perquè no governés el candidat de la força més votada (en Mas) i van investir president en Pasqual Maragall. Res a dir.
    CiU duia molts anys governant i els canvis són bons.

    Però va resultar que el Tripartit no ho deuria fer massa bé, doncs a les següents eleccions, les del 2006, va tornar a guanyar CiU, aquesta vegada amb 48 diputats (2 més que l'any anterior) i el PSC va baixar fins als 37.

    O sigui, tot i haver pujat CiU i haver baixat PSC, els amics d'ERC van reeditar el Tripartit, van entrar a formar govern amb un partit (PSC) que és "la voz de su amo" (PSOE)

    Com ets molt jove, potser no sabràs que això de "La voz de su amo" era una companyia discogràfica de fa molts anys Per alguna causa que desconec l'expressió va fer fortuna per designar quan algú no té opinió pròpia i només fa que repetir el que li diu algú altre. Per exemple aquí es fa broma sobre que Aítor Karanka, segon entrenador del Madrid, diu el que li fa dir en Mourinho...
    Doncs bé, el PSC és la veu del PSOE i això ho ha recolzat dues vegades seguides ERC. La primera de forma comprensible i lògica... la segona vergonyant.

    En quant a les polítiques que haurà de dur a terme CiU seran les que venen obligades per les circumstàncies actuals. Jo no puc entendre que algú cregui que un govern fa retallades perquè li agrada.

    ResponElimina
  13. CARME... dius "ho vaig sentir molt intensament"... i és com si revisqués el moment en que comencen a sortir dades reals i veig "47"... i com poc a poc, molt poc a poc, en uns minuts que es feien llarguíssims i dolorosos, s'arribava als 50 i allí s'aturava el somni. Com si m'haguessin despertat amb un parell de bufetades "ben donades" i una veu burlesca em digués "I doncs, que t'havies pensat, estúpida?"

    Com s'ha pogut deixar passar aquest gran moment històric? Mare meva... si em sembla que sento les paraules d'en Salvador Cardús i ploraria, t'ho asseguro, és que em posaria a plorar!!

    En fi, confio en tu :-) Si tu em dius que estas convençuda que Òmnium, l'ANC i els municipis per la independència no s'aturaran, jo et crec. Necessito creure-ho :-)

    ResponElimina
  14. YÁIZA... Ai, xiqueta... Sembla ser com si en Mas fes les famoses "retallades" perquè fos un sàdic al que agrada que la gent ho passi malament.
    - Quan no hi ha diners no es pot gastar.
    - Amb Estat propi hi hauria molts més diners i, per tant, no s'hauria de retallar.

    ResponElimina
  15. Assumpta, et deixo un article que ha sortit publicat al diari ARA. Crec que hi estaràs molt d'acord. Jo hi estic en part, no pas en tot el què diu. En tot cas tinc un llibre pendent de comprar ja mateix.

    Aquí va l'article (és versió premium, si no la tens et pots crear un perfil gratuït)

    http://www.ara.cat/premium/opinio/Oportunitat-perduda_0_820117986.html

    Quan tingui una mica de temps intentaré deixar la meva modesta opinió a aquest interessant post-debat!

    ResponElimina
  16. Entenc que el govern HA de fer certs ajustos. La qüestió és COM i A QUI. Per què aquí estan pagant justos per pecadors, i impostos tan lògics com elq ue s'hauria d'aplicar sobre els articles de luxe (qui té diners per comprar-se un iot, té diners per pagar un bon pessic d'impostos!) no s'estan aplicant perquè tenim els governs que tenim, aquí, i a Madrid.

    Pel que fa pactes i suports entre partits que són vergonyosos i que no haurien d'haver passat mai, en podem parlar. Jo sóc molt jove i fa poc que segueixo la política, però m'han dit que CiU té l'estranya tradició d'acabar pactant amb el PP. I no em diràs que el PP et genera simpatia, no? Potser va ser un error que ERC recolzés a Montilla, però d'errors se n'han comès a tort i a dret, en aquest sentit. I per part de tots.

    En el cas del segon tripartit, de no haver-se constituït com a tal, no sé com s'hauria governat el país, perquè amb 48 escons, CiU estava pitjor que ara i en aquell moment poc sobiranista de la federació no sé qui l'hauria recolzat en les seves polítiques. Hauria pogut pactar amb el PP, suposo... desconec si això els donava la majoria.

    ResponElimina
  17. PORQUET.- He llegit amb atenció l'article que senyales i la veritat és que hi estic totalment d'acord.

    Són claríssims paràgrafs com aquests:

    "Servidor va votar aquesta vegada per premiar el senyor Mas. Per pura racionalitat. Per simple deure de reconeixement a ell i al seu equip més pròxim. Un polític català que, per primer cop en decennis, si no en segles, té el coratge de fer el que ell ha fet, i com ho ha fet, requeria, al meu entendre, un reconeixement. No ha estat així. Tots ens vam il·lusionar massa i vam oblidar que Catalunya no perdona el coratge ni tolera l'èxit. És certa l'asseveració que diu que si Bill Gates fos d'aquí Microsoft no existiria.

    Aquí encara no ens hem adonat que Espanya no anava contra el moviment independentista. Anava contra el líder que l'encapçala. ¿Per què, si no, l'alegria d'una Camacho eufòrica a Madrid, llepant el terròs de sucre de la mà dels amos, quan el PP aquí pràcticament no ha avançat i ha quedat en quarta posició? Mentre els moviments independentistes siguin majoritaris però no tinguin un lideratge eficaç que permeti albirar el seu èxit, el problema és inexistent. Ara bé, en el moment que aquest líder té la talla d'un primer ministre occidental seriós, parla idiomes, i té força, seny i capacitat per explicar al món el problema català i el món, com que l'observa amb respecte, l'escolta, aleshores apareix el perill. I aquesta ha estat l'habilitat i l'èxit de la política espanyola -de l'oficial i de la que viu de la immundícia-. Madrid ha posat la munició. Catalunya, com el babau tarambana que, de fa segles, fa cas a tothom menys al que més li convé, ha disparat. Objectiu neutralitzat.

    Per cert, que m'ha fet riure (dit sigui entre cometes) la senyora aquesta de la paga de Nadal (sortosa ella, que deu tenir paga d'estiu... alguns no sabem què vol dir "paga extra", ni tan sols coneixem el concepte de "vacances pagades") i és que justament això mateix vaig dir jo sense haver-la sentit!... Vaig dir "ha estat com fer un referèndum: vostè què prefereix la paga de Nadal o la independència?" i la gent ha contestat que la paga de Nadal.

    En les paraules de Salvador Cardús que tant em van emocionar ell ja va posar l'exemple d'una travessia difícil, de molt de fred, de dies sencers de foscor, de perills constants... perquè les coses COSTEN, ningú regala res!... Però la gent, no estima suficientment Catalunya... o, al menys, no l'estima tant com estima l'Smartphone que es vol comprar amb la paga de Nadal...

    ResponElimina
  18. YÁIZA, començaré pel final perquè la pregunta és molt fàcil: Si no s'hagués constituït el segon tripartit, com s'hauria pogut governar el país? Doncs amb un govern CiU + ERC, que és tot el que esperava una gran majoria.
    O sigui, justament es tractava que ERC donés suport a la llista més votada... i no ho va fer i, a més, va entrar en el govern amb el que havia quedat segon.

    I és clar que a vegades CiU ha pactat amb el PP... si no té majoria absoluta, si ha de governar, en algú s'haurà de recolzar!! Si la seva primera opció era ERC (que ho era!) i ERC va fer la marranadeta de fer el "segon tripartit"... Com s'ho hs de fer?

    ResponElimina
  19. Havia oblidat que aquí hi havia una discussió i ara just hi he pensat per un motiu concret que, per desgràcia meva, arribo i em trobo aquí com una cosa totalment justificable.

    El moriu que m'ha portat aquí és que el partit del botifler Duran i Lleida, per qui desconec si tens simpatia, però sospito que sí, ja està parlant de pactar amb el PP, altre cop, i com sempre, per tal d'aferrar-se a la cadira. Pel teu últim comentari, entenc que ja et sembla bé, que alguna cosa haurà de fer CiU per poder manar, oi? Doncs a mi no m'ho sembla.

    Sempre discutint i no barallant-nos, has d'entendre, encara que no t'agradi, que CiU mai ha estat sobiranista, ha començat ara, i la part 'U' del partit són tan de dretes com el PP, i no ho dic jo, ho diu tothom, ni ells se n'amaguen. Dretes i esquerres Assumpta, això que està tan desvirtuat, també està força marcat en alguns casos. ERC no seria el paradigma d'esquerra com ICV, per exemple, però retiren més a temes socials, a banda de ser obertament i clara independentistes. Això no vol dir que en casos anteriors no s'hagin engreixat com bacons i s'hagin aferrat a la cadira de manera fastigosa, com qualsevol polític després de tastar el poder. No aprovo això, i em fot molta ràbia que fessin president a Montilla, ben cert. Però ho repeteixo, dretes i esquerres, sembla més lògic que ERC doni suport a PSC i ICV que no pas a CiU. I perquè ara CiU va de sobiranista, si no, ERC altre cop li giraria l'esquena.

    Un cop més he de donar la raó a la Yáiza, és lògic que ja no es pot tirar la casa per la finestra, però saps tan bé com jo que hi ha gent que no nota la crisi per res, i part de que això sigui així és perquè CiU es preocupa d'aquesta gent. Com ho fa? Retallant en allò més bàsic, perquè nosaltres, tu i jo, però sobretot tu, siguem sincers, ho passem malament per poder mantenir els més rics. Els rics del cagar no necessiten una sanitat pública de qualitat, se'ls en fot. Paguen metges privats que els tenen quan volen. No necessiten un ensenyament de qualitat, els seus fills van a escoles privades que valen moltíssims diners. No els cal que les universitats siguin assequibles, ells envien els joves a estudiar a Anglaterra o els EUA. Totes aquestes coses les necessitem nosaltres, el poble. I CiU ens ho treu. CiU ens ho treu aquí, i el PP ens ho treu allà. Els agrada fer-ho? No, és clar que no. Però si han de retallar d'algun lloc, per què no retallen la barba del ric del cagar que deia i deixen que tu no hagis de pagar un euro per cada recepta que et facin? Retallades sí, són inevitables, però el QUÈ i el COM són molt importants, molt, però molt, però moltíssim, i no es pot obviar.

    Que PSC, perdó, PSOEc faria el mateix? Sí. Que ERC no ho faria massa millor? Probablement. Però les idees són unes altres. Hi ha diferents maneres de fer les coses, i els partits de dretes, i ho sento, CiU és de dretes, fa polítiques de dretes o el que tu vulguis, sempre perjudicaran el poble en favor de qui té els diners, perquè els que tenen els diners els donen suport, i no volen deixar de tenir-ne, oi?

    I deixant de banda temes socials, ens riem de Pere Navarro perquè cada cop que diu una fantasmada de les seves surt un del PSOE que li diu que res de res, oi? Doncs com podem creure en els objectius sobiranistes de CiU, o de Mas, si Duran cada cop que obre la boca ens deixa més clar que ell no té cap intenció de declarar un estat propi? I Duran milita a CiU, eh? Concretament és el segon nom del partit. Jo no obviaria això, precisament. I com que no veig un pam de net aquí, i a més les meves idees retiren més cap a l'esquerra, com suposo que li passa a molta gent, resulta que un partit ha pujat 11 diputats. 21 diputats clarament independentistes, tots ells, del primer a l'últim. Ai mira, com jo! No veig on està la desfeta del sobiranisme aquí. Ara som més que abans.

    ResponElimina
  20. Doncs mira, t'equivoques al cent per cent... en Duran em cau com una puntada de peu a l'estómac i em fa gràcia haver rebut aquest comentari justament en aquest moment en que al Twitter acabo de posar aquest comentari:

    "Algú que demani hora al metge per en Duran, la lesió de menisc li ha pujat al cap!!"

    Com sé que tens el Twitter del C@ts i jo en sóc seguidora, ho pots comprovar perfectament, així em creuràs. El tuit està posat fa uns 10 minuts. Suposo que escrivíem al mateix moment.

    I no, no m'ha fet mai especialment feliç que CiU pactés amb el PP, només he dit -i ho crec- que si quan l'any 2006 les coses van quedar com van quedar ERC no hagués volgut reeditar el tripartit amb el PSOEc i ICV, les coses haurien anat molt diferent.

    De fet, ja n'arribo a ser de ximpleta, eh? no tinc un duro i sóc de dretes... mira que arribo a ser incoherent...

    ResponElimina