EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dimecres, 14 de novembre de 2012

Tinc mandra...

Tinc mandra fins i tot de tenir mandra...

He de fer coses i deixo passar miserablement el temps sense fer-les, sabent -com sé- que tard o d'hora les hauré d'acabar fent... o sigui que el resultat és que em faig la punyeta a mi mateixa.


Hauria de pegar un cop de puny a la taula i dir: Assumpta, aixeca't i ves a posar la rentadora!


Però m'ignoro. No tinc cap poder de persuasió envers mi mateixa. No em faig el menor cas. Al final m'acabaré enfadant, eh Assumpta? Mira que de paciència en tinc molta, però...



Jacek Yerka

Control mental. Control mental. Control mental...


Pots deixar la ment en blanc?


La ment en què...? Oh! That's impossible!


Vull escriure un llibre. Doncs escriu-lo. Tinc ja molts trossets. Doncs els ajuntes. No tenen res a veure els uns amb els altres. Doncs escriu molts llibres. Escric llibres curtets amb els trossets que tinc?


No!!!! Ves a posar la rentadora!!!

Ah, si voleu saber l'autor del quadre, seleccioneu el rectangulet blanc que hi ha sota.


10 comentaris:

  1. Et porto avantatge. Ja he post la rentadora, ja tinc la roba eixuta ... i quina mandra que tinc de plegar-la!!!! Tota en un munt!!!!

    ResponElimina
  2. El meu ferm propòsit de fregar els plats quedarà per demà. M'he embolicat buscant coses sobre serotonina i se m'ha oblidat, per què serà?

    Un llibre de moltes històries curtes es diu llibre de relats o de contes. Jo ho deixo caure.

    ResponElimina
  3. CARME, Ja hem sopat, la rentadora està en marxa i dues tasses gegants reposen un reparador te a la cuina esperant a ser begut ;-))
    No pateixis per la roba, mentre estigui neta, no cal plegar-la, ni planxar-la! :-DDD


    XEXU, Ai quin riure amb això del teu "ferm propòsit" :-DDD
    És que no sé per què ens han de passar aquestes coses.
    Com vivia la gent quan no hi havia ordinadors?
    Ostres, m'acabo de donar una idea per un post...
    Però jo no puc escriure un llibre de relats perquè tu sempre dius que no t'agraden gaire, que prefereixes novel·les i si jo fes un llibre de relats llavors, quan el comentessis al Llibres i punt! posaries una arrova (o el tiraries a la foguera) i jo ploraria molt!!
    He d'escriure una novel·la... i, a més, ha de ser bona. Vull quatre arroves. Ho he d'aconseguir.
    Per cert, demà és dia 15, toca Relats Conjunts.
    Cervell, calla una mica... no saltis tant d'una cosa a l'altre pesaaaaat.



    MIREIA, No pateixis, tan sols era un cas d'ansietat histèrica neuròtica... però ja està passat ;-))

    ResponElimina
  4. M'ha semblat veure'm al mirall de casa l'Assumpta. Però jo per fi he ATRAPAT LA PLANXA. Tot planxat i recollit
    oeoeoeoeeee.
    Bona nit preciosa.

    ResponElimina
  5. DRAPAIRE... Mare meva, ja veig que també "fas servir unes hores curioses"... hehehehe
    De fet, no sé per què tot s'ha de girar en contra nostra quan tenim tantes ganes de fer feina, no ho he entès mai!!
    Bon dia, guapíssima! :-DDD

    ResponElimina
  6. Va, tranquil.la, vols que t´expliqui una cosa??
    Jo avui no he fet res i poc més. Això si, ahir vaig ser al "món dels no vius" durant 15 hores. Aquest món és al que jo vaig quan no puc estar desperta i caic en un somni profund que no puc evitar.
    Hores i hores perdudes, encara que no sé si somiant faig alguna cosa que sigui interessant...

    I si escrius aquests relats i els publiques, jo les vull!!

    Bona nit!!
    Bessets.

    ResponElimina
  7. Assumpta, posa una eslovaca a la teva vida i posaràs la rentadora. Irremediablement, les feines de casa han passat al davant de tot.... un pal!!!!

    fins i tot, ara em poso a bloguejar... i estic tan cansada que ni continuaré bloguejant, ni contestaré els comentaris dels dos darrers posts ni escriure el que tenia pensat... això si, he de preparar-me la camisa per demà!

    ResponElimina
  8. LLUNETA, a mi em passa una cosa més rara... dormo "a trossets" durant les 24 hores del dia... durant el dia predominen les estones desperta i per la nit predominen les dormida... però, en ambdós casos vaig alternant, alternant...
    Quines coses ens passen, xiqueta!!
    Petonets!!


    RITS, Hahaha posa una eslovaca a la teva vida ;-))
    Digues-li que renti ella!! a veure si sempre et tocarà a tu!! ;-))

    ResponElimina
  9. Com diuen aquestes lletres que van d'una banda a l'altra "Res no serà fàcil, però tot és possible"...
    Tot arribarà quan sigui el moment!!
    I també t'haig de dir què, de vegades va molt bé vaguejar una mica...
    Encara que si vols que et digui la veritat no t'imagino tenint massa mandra amb tot el que portes en dansa.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina