EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dijous, 24 de maig de 2012

Les puntaires

8 comentaris:

  1. Jo tenia una tieta que feia puntes al coixí, quan era petita m'encantava veure-la fent ballar els boixets, a tota màquina, a una velocitat increïble i amb aquell sorollet encisador... ui! quins records ...

    ResponElimina
  2. Jo ho he vist fer una vegada que anàrem a Almagro i és vertaderament espectacular.

    ResponElimina
  3. Jo que amb prou feines et sabria fer una trena... suposo que a tot t'acostumes, però les que saben fer això, que gairebé sempre són dones, per no dir sempre, tenen una destresa que per mi és digna d'admirar.

    ResponElimina
  4. CARME.- És cert, el soroll dels boixets és tan característic!! Tan de bo mai es perdessin aquestes tradicions! (tot i que al vídeo es veu alguna puntaire ben petitona hehe)
    A Bèlgica, fa un munt d'anys, vaig veure una puntaire amb més boixets que mai he vist... Buscaré si trobo la foto que li vaig fer! ;-))


    JPMERCH, Per mi resulta impossible que no es facin un embolic!! ;-))
    No sé pas com controlen com i quan va cada boixet! :-))


    XEXU, Jo penso que són formes d'art que no es veuen als museus i no sé per què... però... a que té més mèrit això que un Tàpies? :-))
    A mi et costaria fer-me una trena actualment, que tinc el cabell petit :-DD

    ResponElimina
  5. Sembla màgia, és com un truc de prestidigitació poder fer anar tots els boixets i crear una obra d'art de la manera com ho fan. :-))

    ResponElimina
  6. Si, MAC, jo crec que té un punt de màgic... I els resultats, jo també penso que són art, art de veritat!! :-))

    ResponElimina
  7. Doncs a mi m'has fet pensar en la meva àvia!! Ella tenia un coixí i suposo que de jove n'havia fet, de punta de coixí... o almenys, m'havia explicat com es feia i ho havia vist fer sovint. Algun cop m'hi havia deixat... "jugar", suposo. Res, jo em distreia intentant desfer el garbuix de boixets que s'havia fet allà amb el pas dels anys. La veritat és que ho veig i em sembla impossible arribar a fer el que fan. Com saben quin fil toca moure?

    ResponElimina
  8. YÁIZA, Jo tinc una foto de la meva mare molt joveneta, una nena.... deu o onze anys, que en fa :-))
    Fa uns anys ens va dir que, per entretenir-se li agradaria tornar-ne a fer, a veure si se'n recordava... i vàrem mirar el preu i resultava caríssim, el coixí, els boixets... així que es va quedar sense, pobreta...
    Jo tampoc tinc ni idea de com poden saber quin fil toca moure! :-)) per mi això és un embolic dels grossos!

    ResponElimina