- Tothom a taula!!
Va xiuxiuejar suaument la dolça mestressa en un crit fastigós que em va perforar el timpà per sempre més durant unes tres setmanes. Per evitar el dolor fefaent i esmolat vaig vomitar una mica d’aiguaneu -més que res per desfogar-me- em vaig tirar per terra, sense cap llàgrima elemental, vaig levitar uns grams i me’n vaig anar a dormir en la total ignorància, sota l'ombreta, l'ombreta d'un pi.
- I què has fet, mà elèctrica?
- He buscat “diec” al “diec” i m’ha dit que no s’ha trobat cap entrada coincident.
- Ja passa...
- Hi ha passa?
- Passa, passa, agafa el comprovant i talla. Agafa la grip de cartró. Agafa unes característiques creixents. Canta tres colors principals, tots iguals, ben variats, idèntics, empolsegadament lluents i esborra la roda.
- Mai més. No.
- Fideus multiplicats!! Esborra la roda, dos!
- Esborrada la he.
Veig que aquest post l'has escrit a tres quarts de cinc de la matinada (menys un minut), com va dir aquell: "No hase falta dessir nada más!". ;-D
ResponEliminaDe totes maneres, si haguéssim de dir alguna cosa (que a aquell no cal fer-li gaire cas), jo diria que de vegades els sinònims no són tan sinònims com ens volen fer creure. :-))
Josep Lluíííííís!!!! Les pastilleeeeeees!!!
ResponEliminaMAC i XEXU, no patiu, era un post programat!! :-DDD
ResponEliminaVolia fer una mena de post-broma, amb quelcom que fos gramaticalment correcte, però totalment incomprensible (bé... o gairebé "totalment") i per fer-ho més estrany em va fer gràcia que sortís a les 4:44... A aquella hora jo dormia plàcidament :-DDD
Quins invents, Assumpta, quins invents!
ResponEliminaAquestes coses em passen quan deixo anar el cervell a la seva, no t'espantis, YÁIZA ;-)
ResponEliminaPer cert, això de "mà elèctrica" m'agrada... podria ser un personatge d'alguna cosa... encara no sé quina.
No m'espantis d'aqueta manera, que em pensava que era jo que no entenia res de res...
ResponEliminaHehehe MIREIA, no, no pateixis, "el problema" no és pas teu!! :-)))
ResponElimina