Així, amb restes de l'anterior tiny a les puntes que, en ser curtet, tot queda barrejat i gairebé semblen metxes... Què blanc es veu ja, eh?
Aviat tocarà tallar-lo de nou per eliminar els vestigis del passat i afrontar la grisor...
dilluns, 11 de juny del 2012
El meu cabell blanc
Així, amb restes de l'anterior tiny a les puntes que, en ser curtet, tot queda barrejat i gairebé semblen metxes... Què blanc es veu ja, eh?
Aviat tocarà tallar-lo de nou per eliminar els vestigis del passat i afrontar la grisor...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A mi m'agraden els cabells blancs.
ResponEliminaA mi només em surten blancs els dos remolis que tinc a banda i banda del front. Em surten els cabells blancs "disparats" podrien ser més discrets i sortir ben repartits, igualats... amb més sensatesa, vaja!
:)
Pensa que és una tria que has fet, tu, i sempre ets a temps de rectificar. T'ho dic perquè et veig dubtosa... sortosament amb els cabells sempre hi ha solució... tret de quan et quedes calb com una bola de billar!
ResponEliminaCARME, tu ets maca :-))
ResponEliminaD'altre banda, tens tota la raó, si representa que els cabells blancs surten a la gent a mida que es fa gran, haurien de ser els "cabells del seny" (com els queixals, però sense fer mal) i, no hem d'esperar sensatesa de la gent a mida que va madurant? Doncs fas bé de queixar-te si els teus cabells blancs són poc sensats!! ;-))
De totes formes, el meu record personal m'indica que en tens moooolt poquets ;-))
Jo també els tinc mal repartits. La foto és vista des de dalt, que és on en tinc més... en canvi per darrera, guanyen els foscos de gran majoria... o sigui que els meus tampoc són gent sensats... No hi ha dret! :-DDD
XEXU, Sí, però va ser una tria voluntària "d'aquella manera"... Vull dir que si jo tingués un bon sou no m'hagués passat pel cap fer això amb el meu cap. De fet, es tracta d'estalviar en perruqueria, dit així clarament. La crisi és quelcom real.
A mi m'agraden molt els colors, i fer-me els cabells de tons que, quan fa sol, reflecteixen marrons, tons vermellosos, a vegades més ataronjats... em feia gràcia. El gris... és tan gris...
Ànims, Assumpta, tot serà acostumar-s'hi! =)
ResponEliminaYÁIZA.- M'agradaria que el gris donés reflexos de mil colors!! M'agradaria que a cada miqueta de sol que hi toqués, es veiessin raigs de vermell, taronja, blau, verd... :-)))
ResponEliminaPerò no és així...
Sí, a tot ens acostumem, això és veritat ;-))
Xiqueta, es veuen blancs, però és només pel flaix.
ResponEliminaSón de color, JOTAPÉ? ;-)) Em puc imaginar que són de color!!... De fet, jo puc imaginar-ho tot!! :-DDD
ResponEliminaJo sóc dels que penso que els cabells són més bonics al natural que tenyits però no sóc jo sinó tu qui n'ha d'estar convençuda. :-)
ResponEliminaSón de colors molt bonics, només comparables amb les aquarel.les de la Carme.
ResponEliminaJo també penso que són més bonics al natural, MAC, quan... el color natural és bonic!! ;-))
ResponEliminaAisssss... quin post més depriment! :-( No ho faig massa sovint això de fer servir el blog per desfogar-me... No sé si m'acaba d'agradar fer-ho.
Bé... ara que ens han rescatat, tot anirà millor... Ai, no, no, que els diners són pels bancs... aissss... tinc lapsus...
Hauré de buscar més gols de Messi, que al menys em fan somriure de cor :-))
JOTAPÉ!!! Colors com les aquarel·les de la CARME!!! :-DDD
ResponEliminaUaaaaaaaaaaaau!! Sí, sí!! Ara, en la meva ment, els meus cabells són com pintats per la Carme en una aquarel·la!! :-DDD