Bona aquesta. A mi em recorda a un vídeo que corre per Internet que fa molta gràcia (almenys a mi me'n fa), espera que el busco (ja m'assemblo a tu...). Aquí està, segur que l'has vist ja:
Hahaha XEXU, siiiii el "Dispositivo de conocimiento bioóptico organizado" :-)) Ja el conec, és boníssim!! Em fa tanta gràcia que ara me'l vaig a mirar senceret :-DD
Hehehe m'encanta quan parla de "el accesorio opcional, MARCAPÁGINAS, que permite abrir el book en el punto exacto en que fue dejado en la sesión previa, incluso si el book se ha cerrado" :-DDD
I un mateix punt es pot fer servir en llibres de diferents fabricants!! :-DDD
Ai, JOTAPÉ!! Justament m'ho passo tan bé als blogs perquè em distreuen d'altres cabòries... Tot i així, fa cinc o sis dies, em van sortir un parell de posts una mica tristons... però noooooooo, noooo... Entristint-me no puc arreglar res... Doncs vull estar contenta!!;-))
Mmmm... però quan vosaltres éreu petits, la gent tenia màquines d'escriure a casa?? Perquè sinó, hauria estat normal que en veure'n una amb 5 o 6 anys preguntéssiu als pares "què és aquell aparell", no??
Jo en tinc una a casa... d'aquelles que es poden plegar i portar com un maletí. La va comprar el meu avi a Nova York quan hi va estar treballant (ma mare tenia 12 anys, així que deuria ser cap al 1961 o 62). El que passa és que es va assecar la tira de tinta i no n'hem trobat mai recanvis. Jo de petita hi havia escrit! Ah, i això crec que ja ho he dit algun cop abans: la meva velocitat mecanogràfica es deu a una optativa de mecanografia que vaig fer a 1r d'ESO... amb màquines d'escriure (que per cert, tenien les lletres de les tecles tapades amb gomets per a què no féssim trampa!).
Que si la gent tenia màquines d'escriure a casa, YÁIZA? hehehe dona... molta gent si! :-)))
La majoria dels companys de classe feien els treballs a màquina, passàvem els apunts a màquina... Sí, sí que en teníem :-DDD
Jo escric ràpid i sense mirar el teclat perquè sóc Tècnic Especialista Administrativa hehehe... Vaig fer la FP abans del COU i la UNI... ho vaig explicar en un llarg comentari al blog d'en XEXU no fa massa, no sé si ho deuries veure ;-))
A casa teníem una Underwood d'abans de la guerra (la Guerra civil espanyola 1936-1939 hehehe) que feia CREC, CREC, CREC, CREC, quan escrivies... un escàndol!!! ;-))
És que aquell vídeo que va posar en XEXU, el del "Book" és molt, molt bo, CARME... i el noi, ho va explicant tan bé, tan seriosament, que t'adones compte de com n'arriba a ser de meravellós un llibre! ;-))
Bona aquesta. A mi em recorda a un vídeo que corre per Internet que fa molta gràcia (almenys a mi me'n fa), espera que el busco (ja m'assemblo a tu...). Aquí està, segur que l'has vist ja:
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=iwPj0qgvfIs
Hahaha XEXU, siiiii el "Dispositivo de conocimiento bioóptico organizado" :-)) Ja el conec, és boníssim!! Em fa tanta gràcia que ara me'l vaig a mirar senceret :-DD
ResponEliminaHehehe m'encanta quan parla de "el accesorio opcional, MARCAPÁGINAS, que permite abrir el book en el punto exacto en que fue dejado en la sesión previa, incluso si el book se ha cerrado" :-DDD
ResponEliminaI un mateix punt es pot fer servir en llibres de diferents fabricants!! :-DDD
Molt bo!
ResponEliminaM'alegra veure posts amb bon humor en aquests dies que tant s'estan esforçant en amargar-nos-els.
Ai, JOTAPÉ!! Justament m'ho passo tan bé als blogs perquè em distreuen d'altres cabòries... Tot i així, fa cinc o sis dies, em van sortir un parell de posts una mica tristons... però noooooooo, noooo... Entristint-me no puc arreglar res... Doncs vull estar contenta!!;-))
ResponEliminaMmmm... però quan vosaltres éreu petits, la gent tenia màquines d'escriure a casa?? Perquè sinó, hauria estat normal que en veure'n una amb 5 o 6 anys preguntéssiu als pares "què és aquell aparell", no??
ResponEliminaJo en tinc una a casa... d'aquelles que es poden plegar i portar com un maletí. La va comprar el meu avi a Nova York quan hi va estar treballant (ma mare tenia 12 anys, així que deuria ser cap al 1961 o 62). El que passa és que es va assecar la tira de tinta i no n'hem trobat mai recanvis. Jo de petita hi havia escrit! Ah, i això crec que ja ho he dit algun cop abans: la meva velocitat mecanogràfica es deu a una optativa de mecanografia que vaig fer a 1r d'ESO... amb màquines d'escriure (que per cert, tenien les lletres de les tecles tapades amb gomets per a què no féssim trampa!).
Que si la gent tenia màquines d'escriure a casa, YÁIZA? hehehe dona... molta gent si! :-)))
ResponEliminaLa majoria dels companys de classe feien els treballs a màquina, passàvem els apunts a màquina... Sí, sí que en teníem :-DDD
Jo escric ràpid i sense mirar el teclat perquè sóc Tècnic Especialista Administrativa hehehe... Vaig fer la FP abans del COU i la UNI... ho vaig explicar en un llarg comentari al blog d'en XEXU no fa massa, no sé si ho deuries veure ;-))
A casa teníem una Underwood d'abans de la guerra (la Guerra civil espanyola 1936-1939 hehehe) que feia CREC, CREC, CREC, CREC, quan escrivies... un escàndol!!! ;-))
Mireu aquesta :-))
ResponEliminaPer cert, que la màquina més aviat era dels 70... ma mare és nascuda l'any 59, ho he dit malament!!
ResponEliminaHehehe jo sóc del desembre del 61, dec ser tan sols uns dos anys o dos i mig més jove que la teva mare :-DD
ResponEliminaSí que teníem màquines d'escriure a casa... i els treballs de la carrera els fèiem a màquina!
ResponElimina:) Un post divertit, Assumpta, a mi m'ha recordat el mateix que el XeXu.
És que aquell vídeo que va posar en XEXU, el del "Book" és molt, molt bo, CARME... i el noi, ho va explicant tan bé, tan seriosament, que t'adones compte de com n'arriba a ser de meravellós un llibre! ;-))
ResponElimina