CARME.- I pensar que Noè els hagués pogut expulsar de l'Arca i lliurar-nos d'ells per sempre!! ;-)) "No hi ha pietat pels mosquits", sembla el títol d'un llibre o d'una pel·li ;-))
JOTAPÉ.- Hahahaha genial el joc de paraules!! ;-)) Però no diguis "pobret", que segur que ell no duia bones intencions!! :-P
Ui, els tigre!! Conec una senyora gran, pobreta, que ja fa dos anys que li deixen unes cames! que ha d'anar a l'hospital i tot a que li curin (no ingressada, eh? només tipus ambulatori)
I jo no sé si era tigre o no, però l'any passat vaig tenir tres picades als peus, amb unes butllofes!! veig un mosquit i ja tremolo!!
Espero que aquest any no ens facin mal... Sense pietat amb ells!! :-))
Quan erem xiquets -fa moooooolts anys- teniem els bitxos classificats segons la seua grandària. Per exemple, les formigues grans, les que mosseguen, eren del dimoni, i les podíem matar, però les xicotetes eren criatures de Déu i era pecat matar-les. Per això, pensant en que potser seria un mosquit xicotiu m'ha donat pena. Eh!, però no molta, que piquen.
Ostres Assumpta, que malànima, no et sap greu pel pobre mosquit!? Ell que buscava una mica de sang fresca... però va equivocar-se una mica de camí i més que fresca va acabar trobant un fred de pebrots!
:) he, he, he...
ResponEliminaNo hi ha pietat pels mosquits... ni mica! Jo tampoc la sento, són unes autèntiques males bèsties! ;)
Ja ho diuen. És molt roí picar de la nevera entre hores.
ResponEliminaPobret! :-(
CARME.- I pensar que Noè els hagués pogut expulsar de l'Arca i lliurar-nos d'ells per sempre!! ;-))
ResponElimina"No hi ha pietat pels mosquits", sembla el títol d'un llibre o d'una pel·li ;-))
JOTAPÉ.- Hahahaha genial el joc de paraules!! ;-))
Però no diguis "pobret", que segur que ell no duia bones intencions!! :-P
mentre no deixi la sangüeta esquitxada....
ResponEliminaHahahaha NOOOOOOO, RITS, havia mort sencer... congelat, evidentment :-DDD
ResponEliminaO el títol d'un nou blog dedicat al mosquit tigre ... :)
ResponEliminaUi, els tigre!! Conec una senyora gran, pobreta, que ja fa dos anys que li deixen unes cames! que ha d'anar a l'hospital i tot a que li curin (no ingressada, eh? només tipus ambulatori)
ResponEliminaI jo no sé si era tigre o no, però l'any passat vaig tenir tres picades als peus, amb unes butllofes!! veig un mosquit i ja tremolo!!
Espero que aquest any no ens facin mal... Sense pietat amb ells!! :-))
Quan erem xiquets -fa moooooolts anys- teniem els bitxos classificats segons la seua grandària. Per exemple, les formigues grans, les que mosseguen, eren del dimoni, i les podíem matar, però les xicotetes eren criatures de Déu i era pecat matar-les. Per això, pensant en que potser seria un mosquit xicotiu m'ha donat pena. Eh!, però no molta, que piquen.
ResponEliminaOh, JOTAPÉ, això és que éreu xiquets de bon cor... Quina coseta més tendra!! ;-))
ResponEliminaAra quan vegi una formigueta petita aniré amb compte no trepitjar-la... ara bé, els mosquits podrien ser l'excepció a aquesta "norma" tan dolça ;-)
(Sí que era petit el mosquit, però ja feia cara de dolent, eh?) ;-)))
Ostres Assumpta, que malànima, no et sap greu pel pobre mosquit!? Ell que buscava una mica de sang fresca... però va equivocar-se una mica de camí i més que fresca va acabar trobant un fred de pebrots!
ResponEliminaGreu? hahaha si fins i tot la CARME, la nostra CARME, que és un tros de pa, els hi ha dit "autèntiques males bèsties" :-))
ResponEliminaD'altre banda, va ser ell qui s'hi va ficar solet... Jo no me'n vaig adonar... Jo ja m'hi vaig trobar el cadàver :-DD
Per mi com si cauen com a mosques en un genocidi mosquiter per la història... Ara m'ha quedat molt violent, no?
ResponEliminaHahahaha no, no, PORQUET, no mereixen altre cosa!! :-DD
ResponElimina