Des del blog Antaviana s'estan proposant una sèrie de Jocs literaris/creatius per a celebrar els 100 anys del naixement de Pere Calders.
En aquest cas es tracta d'agafar un dels seus micro-contes i canviar-li el final. Concretament aquest:
DISCRECIÓ:
Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.
I aquesta és la meva versió:
"Van convidar-lo a pensar i es va quedar molt parat... de ben petit ja li havien ensenyat que aquestes coses no es fan."
Boníssim! :-D
ResponEliminaOstres, JOTAPÉ, moltes gràcies!! Aquest és el teu gènere!! ;-)))
ResponEliminaN'hi ha que néixen ben ensenyats, eh?! M'agrada molt!!
ResponEliminaGenial!
ResponEliminaMolt bo, de veritat! :-))
ResponEliminaUna versió genial, m'ha encantat i he rigut força. Gràcies!
ResponEliminaMira-la a ella que bo!!
ResponEliminaEl petit blog li ha fet una jugada al gran ? boníssim ! a casa li havien dit que això no es feia...bromes a part això pot ser ben bé una cruel realitat
ResponEliminaMoltes gràcies a tots, SÍLVIA, CARME, MAC, ARLEQUÍ, LLUNA i ELFRI!!
ResponEliminaNoooooo hehehe el Petit Blog és innocent! ;-) És que jo havia previst avui posar el Joc d'endevinar el personatge al Blog Gran i llavors el post d'en Calders hauria durat molt poquet :-))
Molt bo, real com la vida mateixa,
ResponEliminaGran nou final!!! I gran microconte, clar. Aquest el vaig llegir jo a Invasió subtil. És boníssim en Calders.
ResponEliminaGràcies, RAFEL i MARCEL!! Em feia una mica de por atrevir-me amb un "gran", però aquestes iniciatives blogaires sempre m'enganxen hehe
ResponEliminaLlàstima d'aquests ensenyaments, però val a dir que el microconte és genial, genial!
ResponEliminaOstres, moltes gràcies, FANAL!! ;-)))
ResponElimina