EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dissabte, 9 de juny del 2012

Crim a sang freda... molt freda...

Obro el congelador i, just a la part interior de la porta, hi veig un petit mosquit. Mort.
No em sap greu.

13 comentaris:

  1. :) he, he, he...

    No hi ha pietat pels mosquits... ni mica! Jo tampoc la sento, són unes autèntiques males bèsties! ;)

    ResponElimina
  2. Ja ho diuen. És molt roí picar de la nevera entre hores.

    Pobret! :-(

    ResponElimina
  3. CARME.- I pensar que Noè els hagués pogut expulsar de l'Arca i lliurar-nos d'ells per sempre!! ;-))
    "No hi ha pietat pels mosquits", sembla el títol d'un llibre o d'una pel·li ;-))


    JOTAPÉ.- Hahahaha genial el joc de paraules!! ;-))
    Però no diguis "pobret", que segur que ell no duia bones intencions!! :-P

    ResponElimina
  4. mentre no deixi la sangüeta esquitxada....

    ResponElimina
  5. Hahahaha NOOOOOOO, RITS, havia mort sencer... congelat, evidentment :-DDD

    ResponElimina
  6. O el títol d'un nou blog dedicat al mosquit tigre ... :)

    ResponElimina
  7. Ui, els tigre!! Conec una senyora gran, pobreta, que ja fa dos anys que li deixen unes cames! que ha d'anar a l'hospital i tot a que li curin (no ingressada, eh? només tipus ambulatori)

    I jo no sé si era tigre o no, però l'any passat vaig tenir tres picades als peus, amb unes butllofes!! veig un mosquit i ja tremolo!!

    Espero que aquest any no ens facin mal... Sense pietat amb ells!! :-))

    ResponElimina
  8. Quan erem xiquets -fa moooooolts anys- teniem els bitxos classificats segons la seua grandària. Per exemple, les formigues grans, les que mosseguen, eren del dimoni, i les podíem matar, però les xicotetes eren criatures de Déu i era pecat matar-les. Per això, pensant en que potser seria un mosquit xicotiu m'ha donat pena. Eh!, però no molta, que piquen.

    ResponElimina
  9. Oh, JOTAPÉ, això és que éreu xiquets de bon cor... Quina coseta més tendra!! ;-))

    Ara quan vegi una formigueta petita aniré amb compte no trepitjar-la... ara bé, els mosquits podrien ser l'excepció a aquesta "norma" tan dolça ;-)

    (Sí que era petit el mosquit, però ja feia cara de dolent, eh?) ;-)))

    ResponElimina
  10. Ostres Assumpta, que malànima, no et sap greu pel pobre mosquit!? Ell que buscava una mica de sang fresca... però va equivocar-se una mica de camí i més que fresca va acabar trobant un fred de pebrots!

    ResponElimina
  11. Greu? hahaha si fins i tot la CARME, la nostra CARME, que és un tros de pa, els hi ha dit "autèntiques males bèsties" :-))

    D'altre banda, va ser ell qui s'hi va ficar solet... Jo no me'n vaig adonar... Jo ja m'hi vaig trobar el cadàver :-DD

    ResponElimina
  12. Per mi com si cauen com a mosques en un genocidi mosquiter per la història... Ara m'ha quedat molt violent, no?

    ResponElimina
  13. Hahahaha no, no, PORQUET, no mereixen altre cosa!! :-DD

    ResponElimina