EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

divendres, 8 d’octubre del 2010

Em pregunto... (IV)


Moltes vegades m’he preguntat què hauria estat de la vida d’en Vincent Van Gogh sense la figura del seu germà Theo... Potser cap dels seus quadres existiria... Hauria deixat la seva gran passió, la pintura, per falta de mitjans? A què s’hauria dedicat? Hauria estat feliç?



9 comentaris:

  1. Feliç pobre Vicent no ho sé...ara no sé perquè però estic convençuda que hauria pintat encara que s'hagués mort de fam...Theo insubstituïble!

    ResponElimina
  2. Bona nit Assumpta, quan puguis passa pel meu blog que t'he deixat una coseta.

    ResponElimina
  3. ELVIRA.- Eeeei, la meva colega Vangoghiana!! :-)))

    De fet, poc li faltava per passar gana, tot i l'ajut incondicional del germà petit... però feliç, quan es té un caràcter tan extrem, en que vius amb una intensitat tan gran... potser és difícil... I, tot i que tinc una debilitat especial pel personatge, crec que havia de ser una persona molt complicada... molt de mèrit en Theo... i molta sort també :-))

    Oi que és xula la lletra? :-)


    EVA.- Ara mateix vaig ;-))

    ResponElimina
  4. Això t'ho pots preguntar de nosaltres també si ens treuen alguna de les persones influents de les nostres vides. Tot canviaria molt, fins a límits que ni sospitem.

    ResponElimina
  5. XEXU.- Sí, ja tens raó :-))
    El que passa és que sempre m'ha semblat molt interessant el personatge d'en Theo... fonamental en la vida del seu germà... Potser l'únic que confiava en ell :-)
    I... si no hi hagués confiat?

    ResponElimina
  6. Aquesta és difícil, reconec que no en sé prou de la vida dels germans Van Ghog per poder contestar amb propietat.
    Sempre s'ha dit que "tothom és important però no hi ha ningú imprescindible", potser sense el seu germà en Vincent hauria trobat algú altre que també l'ajudes a fer sortir el seu geni pictòric... però això no ho sabrem mai. :-))

    ResponElimina
  7. Això m'ha recordat l'Efecte Papallona... fet i fet, no cal que fem Història Ficció, perquè mai sabrem que podria haver passat.

    A no ser que disposem d'una màquina del temps. Ara jo de tu no ho faria. Tots els que ho han intentant -entre ells l'amic Escurçó Negre- han tingut problemes.

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. McABEU.- Jo t'ho explico :-))
    En Vincent era un idealista, una persona hipersensible que ho vivia tot amb una intensitat extrema i, malgrat el que diguin, jo no crec que fos boig, només era... algú amb un cor molt gran i... bé, un bon tio, algú ple de bones intencions i ganes de fer les coses bé. Però no li sortia res del dret... no tenia ni un duro i son germà Theo (que era més jove) pràcticament el mantenia... contínuament li "deixava" diners per comprar pintures, teles, a pagar el lloguer d'allí on vivís... No sé què hagués passat si algun dia en Vincent hagués pensat que era una càrrega per en Theo... o bé, de fet potser al final ho va pensar, quan la situació econòmica d'en Theo va empitjorar...
    Tinc ganes de llegir moltes biografies sobre en Vincent... Saps? fa temps que tinc una il·lusió: voldria ser una autèntica experta en Van Gogh... mira, em fa gràcia :-))
    I no, no, ara en sé una miqueta, però no massa, no. En vull saber MOLT :-))


    SÀNSET.- Ostres si tinguéssim aquesta màquina del temps!! T'imagines la de personatges que podríem conèixer? I no tan sols gent "històricament important" sinó també membres de les nostres famílies que van morir fa temps... Estaria molt bé. Si alguna vegada feu una trobada al passat m'avises (faré un logo! hehe) :-DD

    ResponElimina