EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?
dimecres, 1 d’agost del 2012
Catalunya, víctima de la perversitat del sistema financer espanyol
Va sortir publicat al The Telegraph el passat 29 de juliol en aquest article d’economia.
Nobody knows where the point of political revulsion lies but monetary and fiscal suffocation has already brought Barcelona and Madrid to the point of blows, since the Catalans have been forced by the perversities of Spain’s tax system to request a "rescue" even though they subsidize the rest of the country.
Catalan president Artur Mas warned over the weekend that the "whole nation of Catalonia" will rise up if Madrid tries to exploit events to roll back regional powers. We are moving into very dangerous waters.
La perversitat del sistema tributari espanyol força als catalans a demanar un rescat quan, en realitat, són ells els qui estan subvencionant la resta del país. Més clar, l'aigua...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquesta idea és la que hem tingut des de sempre, la pedra angular de tota conversa en defensa de l'expoli que patim. Però sembla que pren cos i credibilitat si des de l'estranger es veu així també...
ResponEliminaLa meva única esperança... que des de fora també ho vegin així!
ResponEliminaXEXU i CARME, Aquesta és una esperança de les que tinc... Que des de fora comencin a entendre veritablement el que està passant aquí. Articles com aquest m'animen!! :-))
ResponEliminaFixa´t que sé poc anglès, però aquesta frase l´he entesa a la perfecció ...
ResponElimina"We are moving into very dangerous waters".
Bon dia!
Està bé que se n'assabentin a fora de Catalunya, ara estaria bé que se n'assabentessin a dintre també.
ResponEliminaJa veig que en aquests temes, sou més optimistes que jo. :-))
LLUNETA, Si, lamentablement és una frase claríssima en tots els sentits, però sembla que qui s'hauria d'adonar no ho fa...
ResponEliminaMAC, Jo "vaig a dies"... Hi ha dies que ho veig més negre i hi ha dies que em sento més optimista, però bé, que se'n parli a l'estranger m'agrada :-)