Eiiiii que jo també ho vull dir!!

(Quan ja tancava l'ordinador, el Petit Blog m'ha cridat... i amb raó!! m'havia oblidat que ell també volia felicitar el Nadal!!)

BON NADAL!!

Em planto... (de moment)

Volia arribar als dotze abans de Nadal. Creia que amb gairebé mig any podria, però no ha estat així. Això sí, els deu han estat aconseguits (i no m’he comprat la Nocilla!!) però ara venen festes i seria molt frustrant mirar de seguir perdent pes i veure que no ho aconsegueixo. Per tant, faig un parèntesi, que passi el que hagi de passar i la setmana del 9 de gener veurem quins han estat “els danys” soferts i mirarem de posar-hi remei... que jo no abandono. A veure si per Pasqua aconsegueixo aquests dotze que em feien gràcia ;-)

Per cert, necessito reorganitzar les etiquetes d'aquest blog, això és un embolic, no sé pas ni si tinc etiqueta adequada a aquest post... què li poso? :-DD

Ja comencem... ufff

Mitjans de desembre? Refredat segur!! Cada any és com si tingués un calendari exacte... ahir ja sensació de fred... avui mal de coll, esternuts... ufff... a veure què durarà aquest!


Per cert, que això de la falta de gana és mentida... Jo sempre tinc gana! :-))
Sortosament, tampoc tinc mal d'orella... i, de moment, el que més em molesta és el mal de coll.

El pessebre de plastilina

No puc resistir a posar aquestes fotos al blog... Tinc un grup a catequesi amb el que em puc atrevir a fer qualsevol cosa perquè dóna gust com es porten.

Tot i així he de reconèixer que no ha estat idea meva. El Josep, un dels nens del grup, buscava ahir mateix per Google "pessebres originals" i va voler la casualitat que aquesta cerca el va dur directament aquí, i és que el món és ple de coincidències (us asseguro que és cert).

El xiquet ja coneixia aquell blog perquè hi va entrar per veure el post on explicava com havia fet les postals de Nadal, així que li va fer gràcia i em va enviar un correu on m'explicava el fet i em deia que per què no en fèiem un a classe. Jo li vaig respondre que si volia podiem intentar-ho amb plastilina, i ell es va oferir a portar-ne unes que tenia a casa, jo n'he comprat algunes més i aquesta tarda hem fet això...

Un acudit...

Un acudit que ens ha explicat el meu nebot petit... (bé, és el petit, però ja té onze anys)

- ¿Por qué a Cristiano Ronaldo le llaman el tri-atleta?
- Porque corre, hace la bicicleta y... nada.

:-DDD

Blogger fa tonteries...

No sé què li passa a Blogger que, amb el Chrome, ha canviat el que es veu de la capçalera del meu blog gran... a més, no actualitza bé alguns blogs de la llista de la barra lateral... i és una llàstima perquè avui, la Rosa, al Blog Calendari d'Advent, explica un record molt maco de quan era petita.

No, no penso anar enllaçant aquí tots els posts del Calendari, encara que els darrers dos dies ho havia fet per no perdre l'habit de postejar una mica, avui no tenia pas la idea de tornar-ho a fer, però en veure que no s'actualitzava, el Petit Blog m'ha dit que a ell no li feia res de, per tercer dia consecutiu, servir de guia :-)

I avui...

Avui us recomano intentar resoldre AIXÒ... :-))

Avui...

Avui sóc AQUÍ :-)

Aquest ja es passa una mica... una mica massa!

Fa uns dies (justament un mes! ho acabo de mirar), a un blog on abans jo escrivia i que ja gairebé no recordo, vaig posar aquest vídeo:

Llavors vaig dir que era un Mestral moderat.

Ahir la intensitat era més gran. Aquest a mi ja m'empipa... avui seguia i demà diuen que també.

Tot i així, l'he vist molt més fort encara i la veritat és que no m'agrada gens.

Per cert, curiositat: com ha canviat el color de les fulles dels arbres, oi?

Vaig a fer un post!!!

- Ui... vaig a fer un post!! Si!! Un post!! Em fa il·lusió fer-ne un!!...
- Qualsevol diria que no n'has fet mai cap.
- Sí, ja sé que n'he fet molts, però ara feia molts dies que no obria aquesta finestreta.
- Molts dies? Al blog gran en vas fer un dijous passat!
- Però ni divendres, ni dissabte, ni diumenge, ni dilluns, ni dimarts he escrit res... ho trobava a faltar.
- Va, fes, fes...
- Doncs res, que posaré una foto de les postals de Nadal que estic fent, que em donen una feinada de por, però que estic contenta perquè em sembla que queden força boniques.
- Au, va, posa la foto i ves a pintar més...
- Sí, sí... un moment, que ara m'he posat nerviosa i ja no recordo com es fa això de pujar fotos al blog... A veure...


- Ja tens la foto aquí, ara ves, que has de retallar més cartolines blanques i...
- Ai, calla ja!! Amb les ganes que tenia de fer un post i m'estàs donant la tabarra. Calla!! Pesada!!. Res, que molt bona nit a tothom! ;-)
- Bona nit a tothom!

Castigada!!

Ahir al vespre, sense voler, (prometo que va ser sense voler!!) li vaig donar un copet a la bàscula...

Aquest matí m'ha castigat amb quatre-cents grams més. Tan bé que anava aquesta setmana!

Doncs bé, fa cinc minuts n'hi he donat un altre quan he entrat a rentar-me les mans "caminant-ballant" a ritme de rock and roll... No vull ni pensar quin pot ser el càstig demà!!

Una història de dues ciutats.- Charles Dickens

Relats Conjunts (Tardor)

Basat en una proposta de Relats Conjunts

- Filla meva, l'art modern és una porqueria, ja ho saps que no m'agrada gens. No sé pas on l'has comprat aquesta làmina.
- Mama... això és un quadre de l'any 1573.

Vull una samarreta com aquesta...

Em fan moltíssima gràcia!

Cada vegada que me'ls miro, somric... M'agraden!! ;-))

Aquesta tarda...

M'ha fet gràcia, però la veritat és que no hi estic d'acord i, per molt que sigui curiós, no deixa de ser una marranada embrutar les parets així. I, parlant d'embrutar -jo segueixo amb la meva creuada particular- heu vist com està la paret?

Cinquanta

Tant de temps pensant si ho sabria fer o no i ara ja començo a adonar-me que no cal que segueixi cap curs especial, ni que canviï res en relació al dia anterior... fins i tot ja ho espero i em fa il·lusió.

Suposo que quan en faci cinquanta no he de tenir por de no saber actuar com una dona de cinquanta... suposo que jo amb cinquanta, senzillament seré jo, amb cinquanta :-)

El meu germà gran ja en té quatre

La meva mami és molt despistada i no sabia el dia exacte que havia nascut el meu germanet. Abans ho ha buscat i s'ha trobat amb la sorpresa que avui és el seu aniversari! Quatre anys ja!! Jo encara no en tinc ni un i mig, però ja sé parlar, eh?

No volia fer un post allí perquè, en realitat, el blog va ser creat un 9 de novembre, però després de pocs posts de prova i de fer experiments va ser oblidat... A més, la mami el feia en castellà perquè en tenia un altre a Bloc.cat en català i el de Blogger el volia per compartir amb amics que tenia a Cantàbria, Galícia... i fins i tot a Argentina...

Bloc.cat funcionava molt malament així que el va tancar i li va dir al meu germà gran que, a partir de llavors, parlés català... és per tot aquest embolic que la mare diu que mai sap quan ha de celebrar exactament l'aniversari del meu germà gran... potser va ser el maig o el juny del 2008 quan ella va decidir, amb plena consciència, que volia ser bloguera. Però, tot i així, un dia com avui de fa quatre anys, és una data important en la "nostra" vida internauta ;-)

Ser amable no costa tant... i s'agraeix molt.

La noia de l'Abacus de Reus és molt amable, sempre em caragola i lliga bé les cartolines perquè les pugui portar còmodament. A més, somriu, i això jo sempre ho agraeixo molt.

Per fí!!

Aquest és el quart trosset que he gravat aquest migdia en sortir de Missa i, no sé per què, m'ha donat molts problemes per pujar-lo a YouTube (bé, no ho sé però sospito que l'intent de pujar cinc vídeos a la vegada ha estat la causa) l'he esborrat i ho he intentat de nou, però res, fins al tercer intent no ho he aconseguit. Tampoc és que sigui res de l'altre món, però ja que he posat els altres, doncs també posaré aquest :-)

Parc de Sant Jordi de Reus

La meva Parròquia és just a un dels extrems del Parc de Sant Jordi. Avui, en sortir de Missa, he volgut guardar aquestes imatges.
Bufava un Mestral moderat...

Post de divendres per la tarda

Mots encreuats

HORITZONTALS

2.- Riu on va ser batejat Jesús.
4.- Era baixet, va pujar a un arbre per poder veure Jesús, quan Ell el va veure i va anar a casa seva es va convertir.
6.- El primer Sagrament.
8.- Rei d'Israel, fill de Jessé, era pastor i molt jove quan va ser ungit com a rei.
9.- Festivitat de la resurrecció de Jesús.


VERTICALS

1.- Dona d'Abraham i mare d'Isaac
2.- Ciutat on hi havia el Temple dels jueus.
3.- Ens reunim els diumenges per celebrar-la
5.- Quina era la feina de l'apostol Pere?
7.- Període de quatre setmanes en les que ens preparem pel Nadal

El passat divendres en McAbeu ens va proposar de resoldre uns mots encreuats al seu blog tot dient que eren els darrers per una temporada (deu tenir preparada alguna altre cosa, suposo), llavors jo li vaig dir que sempre havia pensat que se’n podria fer un de bíblic... tot parlant em va passar el programa que fa servir ell i he descobert una mina per jugar amb els nens de catequesi. Aquesta tarda hem fet el primer, amb resultats desiguals, n’hi ha que les encerten totes i hi ha qui s’ha perdut una mica... bé, això em serveix per saber què s’ha de repassar. I com estic contenta, doncs ara poso aquí aquest mateix exercici per si algú s’atreveix a provar-ho ;-)

Benvingut a casa!!

Adéu, Norton!! Benvingut, Avast!!!
Gràcies MAC per la recomanació i l'ajuda i MARCEL per confirmar el bon funcionament!! i a en XEXU i la MIREIA per reafirmar els anteriors :-))

AVAST!, PROTEGEIX LA CATOSFERA...

Plujosa tarda de dijous...

M'he fet un te tal com Déu mana, amb la bola i les fulletes... he fet una barreja d'un que es diu Tarraco Blend i un altre de fruites del bosc... Si no torno a fer mai més cap post hi ha dos opcions:

- La barreja inèdita d'aquests dos tipus de te m'ha mort.
- M'ha entrat un virus a l'ordinador i el que s'ha mort és ell (l'ordinador... i el virus, perquè si se li mor l'hoste es mor ell, que això ho he après fa poc hehe)

Haikú

Avui plou molt,
i a mi això no m'agrada.
Ja n'hi ha prou.

D'acord... va en broma, que jo de poeta en tinc molt poquet ;-)

Acabo de rebre aquest regal...

Ja sé que al post anterior vaig dir i insistir en que "No tinc por", però la veritat és que no em fa massa gràcia, no...


Ja feia dies que m'anava deixant missatgets i, finalment, ho ha fet, ha caducat!

No tinc por!!

Aquest és un post copiat... vull dir que vaig veure un post a El món de les ones, de l'MPG i des d'aquell moment que no puc parar de cantar aquesta cançó, així que la poso aquí, per tenir-la al meu arxiu de música que m'agrada... Ei, que és bona, molt bona!!

I aquí la lletra per si la voleu cantar, que jo ja me la vaig aprenent... Som-hi!!

A les dotze de la nit, quan hi ha lluna plena,
penso que és un bon moment per fer una gran festa.
Les pel·lícules de por a mi em diverteixen.
El misteri no existeix quan em descobreixes!
Sempre tinc curiositat per l’obscuritat.

Estic sola en la foscor i res no m’espanta.
Ho aprofito per pensar, per imaginar-me
laberints a on aniré a buscar els meus somnis.
Tard o d’hora els trobaré, perquè no hi ha res
que a mi em sembli aterridor. Uh, oh! No tinc por.

Les llegendes i els enganys són les estratègies
perquè et sembli fosc i estrany el que no coneixes.
Jo investigo el que no sé. Faig marxar el fum negre.
Si feu llum allà on és fosc, veureu els colors.
Heu de dir-vos, com faig jo: “Uh, oh! No tinc por!”.

No tinc por de res.
Ser valenta és molt millor que tenir força.
Sé que he de lluitar
per no deixar escapar tot el que la vida em porta.

Ni del fred ni la calor, uh, oh, no tinc por!
Ni del fum ni la foscor, uh, oh, no tinc por!
Ni de monstres ni de llops, uh, oh, no tinc por!

Uh, oh, no tinc por! Uh, oh, no tinc por!
Uh, oh, no tinc por! Uh, oh, no tinc por!

No tinc por de res.
Ser valenta és molt millor que tenir força.
Sé que he de lluitar
per no deixar escapar tot el que la vida em porta.

Uh, oh!
Uh, oh!
Uh, oh,
No tinc por!!

Dieta...

Uuuuuuuuiiiii quin mal rotlloooo!!

La tecla € s'està esborrant del meu teclat... espero que no sigui cap mal presagi... glubs!! I no, no és que la faci servir molt, és que comparteix lloc amb la E i aquesta sí que és de primera necessitat...

*****************

Editat a les 01:01 a petició d'en XeXu:


Com es pot veure, la A està en perfect estat de conservació... ai!!

Gaston Leroux, El misteri de la cambra groga

Trobada per casualitat...

Estava buscant una cosa a Google... i, no sé si us passa, però jo em despisto i vaig saltant d'una pàgina a una altre i acabo trobant coses divertides per pura casualitat, com aquesta foto, que m'ha fet tanta gràcia que no he pogut evitar copiar-la aquí mateix.

El títol del pdf.

Entre la meva germaneta (45 anyets acabats d’estrenar), jo (49 anyets a punt d’acabar) i la nostre comú marona (77 anyets) tenim una PENYA D’APOSTES ESPORTIVES que s’anomena “PENYA LES NENES” (o sigui, que cada setmana fem una travessa de tres columnes, una cada una)

Ahir li vaig dictar la meva columna per telèfon i avui m’envia, escanejat, el document amb les tres apostes perquè jo pugui seguir també com anem (ei, que fa tres setmanes vàrem fer una d’onze i vàrem cobrar 11,53 Eurus, eh?)

Ara bé, quan he vist el nom que li ha posat al pdf. m’ha agafat un atac de riure... està completament sonada!! ;-)

L'home petit

L'home petit es va perdre entre les línies de la llibreta on havia escrit la seva vida. Va quedar per sempre més al costat de l'espiral, plantat com una columna. Com no va trobar el final, no va morir mai. Ai si ho sabés en Punset!


He copiat aquest micro relat d'aquí... Us animeu a jugar?

He de fer una suma...

Aquesta tarda he acabat un llibre, la qual cosa vol dir que demà en començaré un altre... és un llibre al que vaig arribar d’una forma molt curiosa però que ara no ve al cas perquè això és el Petit Blog... Si m’agrada i en faig una ressenya al Blog Gran, ja ho explicaré.

La qüestió és que obro el document de Word on copio totes les lectures de l’any per apuntar aquest que començaré demà i, a l’espai dedicat al número de pàgines, em trobo amb un problema, doncs miro el volum i veig que té:

1.- Introducció que acaba a la pàgina XXXVI
2.- Novel·la que acaba a la pàgina 291
3.- Propostes de treball que acaben a la pàgina 19


Ara bé...

1.- La primera pàgina numerada de la introducció és la X, tot i que la primera escrita seria una hipotètica “IX” que, no sé per què, no té número (crec que hi ha un estrany costum de no posar-lo a les primeres pàgines).
Això vol dir que, abans de la “IX” hi ha altres coses com un índex, una foto de l’autor...
2.- La novel·la comença a la pàgina numerada com a 4, tot i que la primera que conté text seria una hipotètica “3” que, imagino que per la mateixa ignorada raó d’abans, no han posat. Entre la pàgina XXXVI i la “3” hi ha unes fulles en blanc i una amb el títol de l’obra.
3.- Les propostes de treball comencen a la pàgina 4, tot i que també hi ha una pàgina anterior escrita que seria la “3”. Entre la pàgina 291 i la “3” hi ha unes fulles en blanc i una amb el títol “Propostes de treball”.

Com jo m’ho penso llegir tot... Algú seria tan amable de dir-me quantes pàgines té “això” i què poso a la casella? Moltes gràcies!

Dancing rock and roll!!!

Post dedicat a la Pilar, del blog Barcelona m'enamora... que fa poc va ser el seu aniversari i aviat serà el seu sant!!
I a ballar!! :-))

Comença la temporada...

Finestres tancades, vent de Mestral, fresc, fort però sense exagerar... preparo el primer te de la temporada... Sensació de felicitat!

Sabíeu què...?

En el proper joc del Personatge Misteriós havia pensat posar la Belén Esteban... però m'ho vaig repensar... És cert, eh?

Les construccions s'han d'assegurar...

Els castellers de Vilafranca van fer un 4de9 net, sense folre. És un castell molt difícil i s'ha d'assegurar. El van començar i, quan ja tenien quatre pisos muntats, es van fer enrere perquè no ho van veure clar.





Després, en un segon intent, els va sortir perfecte!


Castellers de Vilafranca
Diada del Mercadal 2011 (Reus, 1 d'octubre, dissabte)