EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

divendres, 18 de novembre del 2011

Una història de dues ciutats.- Charles Dickens



8 comentaris:

  1. Coincidència!! Mentre tu escrivies aquí, jo escrivia al teu blog!! :-))
    El que passa és que a mi m'ha donat problemes i per això he tardat tres minuts més a poder publicar... no em reconeixia! m'ha demanat la contrasenya i, quan li he donat, m'ha sortit un error d'aquells típics de Blogger plens de lletres i números. He hagut de sortir (del blog, no apagar) tornar-lo a obrir, i llavors ja he vist que em reconeixia! Quines coses més rares!

    Per cert, MAC, que l'has llegit? Jo el vaig començar fa pocs dies i ja estic completament enganxada! :-)) Llàstima que té una lletra petita, petita i avanço poc a poc, però és molt interessant! :-)

    ResponElimina
  2. No, aquest no l'he llegit. No dubto que és molt interessant i de fet aquests fragments que has triat m'han agradat força, però és un estil que, almenys en aquest moment, no em ve de gust. Tot són èpoques, però. :-))

    ResponElimina
  3. Sí, tot són èpoques :-))
    La veritat és que tu tens una mentalitat científica que em fa dubtar de si Dickens et podria agradar. T'imagino més llegint llibres de fets reals, potser biografies o novel·les amb personatges totalment creïbles...

    Dickens té un punt de... no sé com dir-ho, té molta fantasia... tot i que ell explica les històries com a reals, i els escenaris són verídics a més no poder: Londres, al barri tal, les cases de més amunt, Westminster, estació de tren... i si ha de descriure barriades on regna la pobresa no s'està de fer-ho durament, i de formular autèntica denúncia... però la gent, la màgia és a l'interior dels seus personatges...

    A mi em té absolutament fascinada... els penso llegir tots!! :-))

    ResponElimina
  4. Oooooh! Ja l'has començat! Té molt bona pinta i amb els fragments que cites vénen moltes ganes de llegir-lo. L'acabaràs prou ràpid com per dir-me si aquest Nadal he de demanar Història de dues ciutats o El casalot?

    Ah, contestant una hipotètica pregunta que podria produïr-se: sí. Demanar les dues ja seria passar-se.

    ResponElimina
  5. Siiiiii :-))

    Em feia gràcia veure si trobaries el post, com si fos una sorpresa! :-D

    Sí que l'acabaré abans de Nadal, si tot va "normal" :-) No arriba a les cinc-centes pàgines (això sí, en una lletra mooolt petita) i vaig per la cent i poc... enganxa molt!

    Però jo no l'he comprat pas, eh? Li vaig dir a la meva germana i me'l va treure de la Biblioteca :-)

    No és que sigui bibliotecària (al menys no ho és "professionalment") però quan estudiava la primera carrera va treure una "beca de biblioteca" i li va agradar tant l'experiència (estava a la Central de la Universitat de Barcelona, la de la Plaça Universitat) que ara és la seva vocació frustrada i té els carnets de tota la família (de la Xarxa de la Diputació de Barcelona) i ella ho gestiona :-))

    Li demanem a ella els llibres, i controla quan els hem de tornar, ens els prorroga per Internet si cal, etc ;-)

    Em va cridar tant l'atenció quan em vas dir que a "Lost" en parlaven que em va fer gràcia pensar en llegir-lo, i això que el títol no m'atreia gens!! Però les dues ciutats tan sols són "l'escenari"... com sempre, a Dickens, el més important són els personatges :-)

    A mi el Casalot em va agradar molt... però és que encara no he trobat cap llibre de Dickens que no m'agradi :-)

    Quan l'acabi ja miraré a veure si puc endevinar quin t'agradaria més a tu :-)

    ResponElimina
  6. Hola, Assumpta!! Va, m'he decidit, et demano consell... recomana'm un llibre per començar amb Dickens!!

    Per cert, em fa molta gràcia que la teva germana us gestioni els carnets de la biblioteca... creus que em podria gestionar el meu de la biblioteca de la UB (i el de l'UPMC, la de París!). És que l'últim cop em vaig passar un parell de dies i em van multar, és fatal!

    ResponElimina
  7. YÁIZA.- Oh! Quina il•lusió em fa respondre aquest comentari!! ;-)
    La veritat és que aquest home tocava moltes tecles diferents (totes amb el seu segell personal, és clar) però pots trobar coses ben diverses. Igual escrivia una novel•la històrica (com el llibre que estic llegint ara, “Una història de dues ciutats”) que feia uns contes plens de fantasia i imaginació (tots els Contes de Nadal, dels quals el més conegut és el tantes vegades portat a la pantalla “Cançó de Nadal”) o et fa un llibre de viatges (com “Notas de América”, que em va encantar), una novel•la on barreja històries precioses, tristes i moltíssima crítica social (com “Temps difícils”), una meravellosa història amb un rerefons per carregar-se el sistema judicial britànic (com “El Casalot”)...
    Ara bé, per començar et recomanaria el mateix amb el que vaig començar jo i que em va agradar tant i és “Great Expectations”.

    Fins ara t’he posat els títols en la llengua en la que els he llegit jo (català o castellà) però aquest te’l poso en anglès perquè tenim un greu problema ;-)
    Tu que saps anglès, et recomanaria que llegissis la versió original (fa un segle i mig que va ser escrit, potser el llenguatge no serà massa actual, però tampoc crec que hi hagi massa problema) i això t’ho dic perquè jo, que no m’atreveixo a llegir res en anglès perquè el meu nivell és bastant patètic i si alguna vegada ho he intentat vaig a pas de tortuga i em poso nerviosa, el vaig llegir en castellà. Era un llibre que corria per casa feia anys, una edició barata de tapes toves, amb una lletra minúscula...

    Em va agradar tant, que vaig voler llegir-ne més, i vaig passar a El Casalot perquè me’l van recomanar especialment dient-me que tenia una traducció al català molt ben feta... i tenien raó. El llibre també em va enganxar i ja vaig voler tots els contes de Nadal... i així un darrera l’altre... però de “Grandes esperanzas” en tinc un record molt especial.

    Doncs bé, li vaig recomanar a en MARCEL i el va llegir... se’l va comprar en català, com hagués fet jo també si l’hagués volgut comprar ara... Quan em va dir que el tenia en català vaig investigar una mica a Google i gairebé m’agafa un atac en llegir que la traducció és d’en Josep Carner, que utilitza un llenguatge súper elevat, ple d’expressions en desús, localismes... res a veure amb la idea de Dickens, que volia arribar a tothom, que no anava gens “d’intel•lectual” per la vida.

    Quan li vaig explicar a en MARCEL els meus temors, ell va dir que li era igual (recorda que ell, tal com va explicar al seu blog, estudia el batxillerat lingüístic) i va dir que així encara li agradaria més.

    Finalment, el va llegir i li va agradar molt. Aquí tens la seva ressenya... i si llegeixes els comentaris veuràs tot el debat que varem tenir per la traducció ;-)

    En definitiva, tu mateixa... si t’agrada augmentar el teu nivell de català, experimentar amb vocabulari nou i utilitzar una mica el diccionari, doncs agafa aquesta traducció d’en Carner (és l’única que hi ha!! snifff) Jo espero que l’any que ve, que es celebrarà el 200 aniversari del naixement de Dickens algú es digni a fer una traducció al català com cal (si ho llegeix en MARCEL em renyarà hehehe)

    Si et fa mandra llegir-lo en aquest català especial per a filòlegs, el pots llegir en anglès, i sinó, en castellà, que algun avantatge hem de tenir els catalans de conèixer dues llengües des de ben petits.

    Ara bé, sigui com sigui, aquest és el que et recomano, “Great Expectations”, “Grans Esperances”, “Grandes Esperanzas” ;-)

    Aquí tens la ressenya que li vaig fer jo al meu blog gran ;-)

    ResponElimina